Els partits judicials repartits per les comarques gironines estan condemnats a desaparèixer si prospera la reforma legislativa empresa pel ministre Alberto Ruiz Gallardón per implantar un model d'organització basat en els tribunals d'instància, que se situarien a les capitals provincials i que funcionarien amb desenes de jutges adscrits i diversos centenars de funcionaris comuns. Les actuals audiències provincials també desapareixerien i tot el seu personal i recursos es cediria als Tribunals Superiors de Justícia. Aquest model aportaria avantatges laborals i econòmics incontrovertibles: la càrrega de treball es repartiria més equitativament entre els magistrats i s'optimitzarien millor els mitjans materials i personals. És veritat que els jutges i magistrats, pedra angular de l'Administració de Justícia, hi sortirien guanyant. Els ciutadans, no tant. La centralització dels jutjats obligaria a denunciants, acusats i testimonis a desplaçar-se lluny dels seus llocs de residència. Les distàncies exerceixen un efecte dissuasiu afegit al que ja representen les taxes judicials i les elevades despeses que generen els plets. El Consell Comarcal de l'Alt Empordà, com informem a la nostra edició d'avui, és la primera institució gironina que ha mostrat el seu rebuig a aquest avantprojecte. Amb el vot a favor de CiU, PSC i ERC i l'abstenció del PP, reclamen la continuïtat del partit judicial de Figueres i la funció dels jujats de pau. Els partits judicials funcionen des de fa dos segles. Molts pensen que aquest model ha quedat obsolet, encara que almenys garanteix una justícia propera que proporciona grans avantatges als municipis que alberguen els jutjats comarcals: dóna vida a les ciutats i produeix una activitat econòmica a escala que no s'ha de menysprear. La recentralització oblida els justiciables i enfureix els alcaldes i els ciutadans.
