Joaquín Sabina ha donat una alegria als que defensen la vigència de la premsa impresa en ple tsunami del digital. El cantant ha afirmat el següent: "No uso Internet. Per què la vull? L'important acaba filtrant-se a la premsa de paper; la resta no m'interessa". És veritat que en la mateixa frase afirma: "no condueixo ni tinc mòbil". No ho necessita: algú el porta d'un lloc a un altre, algú atén les trucades. El seu representant, el seu ajudant, la gent que l'envolta sí que condueix i té mòbils que posen al servei de l'estrella: des de negociar un concert fins a reservar taula en un restaurant.

Algú nascut a Úbeda al febrer 1949 és normal que no hagi incorporat les xarxes digitals a la seva manera d'estar al món, perquè són un instrument de socialització, i la gent nascuda el 1949 es va socialitzar principalment als bars i les esglésies. En el cas de Sabina, cal deduir que sobretot als bars. Les xarxes socials són el succedani virtual del bar. Això no significa que els usuaris dels teclats no acudeixin a tan agradables establiments, sinó que el temps que passen a casa davant la pantalla, interactuant amb els seus amics de Facebook o amb el seu grup de WhatsApp, la gent com Sabina el passava també als bars, deixant passar la tarda amb una sola cervesa, musculant els canells amb el futbolí. I quan aquesta gent, aquesta generació, va buscar saber una mica més del món que l'envoltava, va acudir a la lletra impresa, perquè no hi havia més camins que aquest i el de viatjar. Quan un ha passat la vida associant el coneixement amb l'olor a tinta i a paper, això no se'n va del cervell. Tanmateix, faríem mal fet de donar per assentada una bretxa generacional insalvable.

D'Estats Units arriba una notícia significativa: el creixement de les xarxes socials es dirigeix cap a la tercera edat. Els adolescents ja estan tots capturats, són un mercat madur en el qual només hi ha espai perquè les aplicacions es vagin robant usuaris les unes a les altres. La gent gran, en canvi, està lluny de la saturació, i més coses: tenen temps i curiositat, i Internet els representa una eina molt útil per mantenir la relació amb les seves àmplies xarxes d'amics reals sense moure's de la còmoda butaca de casa, per a descans de les fatigades articulacions.