Senyors i senyores corruptes, la nostra capacitat d'atenció té uns límits. No podem seguir el cas Blesa a la vegada que el de la infanta Cristina, el d'Iñaki Urdangarin o el de Jaume Matas, per esmentar a penes tres o quatre dels grans. Sols la lectura dels dos-cents folis i escaig del jutge Castro ens deixa exhausts físicament i moralment. Es pregunta un, després d'empassar-se el novelot, on resideixen els dubtes del fiscal, on els dels advocats de la infanta, on les dels editorialistes que dubten sobre el cas. Servidor de vostès treballa a casa, però mai se li ha ocorregut llogar-se, com la filla del Rei, a si mateix la seva cuina. Tinc un assessor fiscal que tampoc m'ho hauria permès. Quan faig la declaració d'Hisenda, em descompto unes despeses (poques, la veritat) i aquí pau i després glòria.

Ser llogater d'un mateix sona una mica estrambòtic. Tampoc fa falta tenir estudis de Dret, ni tan sols estudis en línies generals, per comprendre que no pots anar jugant per aquí amb una targeta de crèdit pertanyent a una empresa l'objectiu fundacional del qual és la defraudació pura i dura. Per defraudar com Déu mana un ha de cobrir-se una mica les espatlles. Tony Soprano, per exemple, es dedicava a la "gestió de residus". Tu dius que et dediques a la gestió de residus i no et compromets a res. Fins i tot està ben vist. Una de les principals empreses d'aquest país es dedica a la recollida d'escombraries. Significa que la interlocutòria del jutge Castro és una novel·la de terror perquè et parla de persones que vivien amb una sensació d'impunitat incomprensible per a la classe mitjana.

- Estimada, aquesta tarda tarda defraudaré una mica.

- Defrauda el que vulguis, estimat, per això hem muntat l'empresa. Qui s'atrevirà a investigar a la filla del Rei?

Senyores corruptes i senyors corruptes, no ens donen treva vostès. A València tenim més imputats que cucs en un formatge de Rocafort. És impossible caminar llegint tot el dia interlocutòries, encara que tinguin una prosa tan precisa com la de Castro. Es podrien haver vostès corromput de manera successiva i no d'aquesta manera, tots al mateix temps, perquè la nostra capacitat de concentració, ja dic, és limitada.