Illavors, qui és el rei d'Espanya? El del reportatge pactat de la revista Hola!, amb la seva cara rejovenida per ordinador i el seu posat d'Arturo Fernández, lleugerament recolzat en un banc de jardí com qui espera el seu corredor de borsa, força torero, una mica bronzejat, sense corbata però elegant? O aquest iaio entossudit a caminar pels seus propis mitjans en la celebració de la Pasqua Militar mentre al seu voltant tothom aguanta la respiració, ai Déu que caurà, amb les arrugues de l'edat i una mica inflat per l'esforç, el que balbuceja en parlar i es perd llegint? No resulta aquest un assumpte intranscendent. Quin dels dos ocupa la direcció de l'Estat? Potser ens ho pugui aclarir algun d'aquests assessors de la Zarzuela que haurien de jubilar-se abans que el seu cap. Qui és el Rei? Perquè hi ha un rei Joan Carles que en el seu discurs de Nadal va reconèixer amb aplom saber "que la societat espanyola reclama avui un profund canvi d'actitud i un compromís ètic en tots els àmbits de la vida política, econòmica i social", i un altre que aquesta mateixa nit, i en aquest mateix Palau sostingut pel contribuent, exercia de sogre afectuós d'un investigat per corrupció, i brindava amb ell per un feliç 2014. Tot un missatge per al jutge que abans-d'ahir, un parell de setmanes després de l'entranyable estampa familiar, va imputar una infanta d'Espanya per blanqueig i delicte fiscal. "Assumeixo les exigències d'exemplaritat i transparència que avui reclama la societat", va dir el monarca abans de seure a sopar amb Iñaki Urdangarin i la seva fidel Cristina. En efecte, no es pot ser més transparent. Repeteixo, qui és el Rei? El que vacil·la o el que ens vacil·la?

El rotund parlament gravat del Rei i emès la Nit de Nadal va tenir l'audiència més baixa en 15 anys, el zàping s'ha tornat republicà. Diguem que els ciutadans no van voler, com en ocasions anteriors, ni tenir-lo sense veu en pantalla mentre es prenien l'aperitiu o s'acabava de daurar el rostit. Van preferir una gala enllaunada amb excés d'espumillón. No obstant això, el discurs del dia de Reis en què el Rei Joan Carles es va equivocar, va fer cara de contrarietat, va esbufegar i va tornar a equivocar-se està recollint infinitat de visites a Internet. Si aquesta és l'estratègia tramada per la Zarzuela per cohesionar una nació que enfronta reptes i problemes força importants, la d'enganxar el poble per la via de l'humor, ha encertat plenament. Tota la maquinària d'un poder de l'Estat bolcada a demostrar que un monarca de 76 anys amb problemes de salut està fet un roure, i la cosa no va poder sortir pitjor. S'ocupa algú de la resta de les tasques encomanades a la Corona?

Però no es rendeixen. El faristol on llegia el Rei estava mal il·luminat. El rei Joan Carles caminarà sense crosses a la primavera, i mentrestant es manté la seva agenda de viatges oficials a l'estranger i reu?nions de primer nivell. La notícia dels gravíssims problemes de la seva filla amb la justícia el precedeix fora de les nostres fronteres, com una ambaixadora nefasta de la famosa marca Espanya. El sobirà no passa pels seus millors moments, però no parlem d'abdicació. Això acostaria un ?esglaó al tron la filla imputada, que es ?resisteix a sacrificar els seus drets dinàstics en benefici de la seva família i de la monarquia. Coses que passen en els regnes.