Hem iniciat un nou any i les reflexions flueixen com a conseqüència de fer propòsits d'esmenar errors, actituds o de fer replantejaments de la nostra vida.
Després d'observar el procés seguit per una persona de més de cinquanta anys que ha estat a l'atur més de tres anys, he copsat una idea que ja feia molt de temps que em passava pel cap: es tracta de veure que el gran capital que té una societat per generar riquesa és el treball humà, les persones, les seves relacions amb l'empresa, els valors que les persones tenenÉ
Una empresa que treballa amb el criteri fonamental que els cèntims ho poden tot i que els cèntims -per sobre de tot- generen més cèntims, és una empresa que tard o d'hora acabarà tenint problemes greus perquè la seva imatge quedarà malmenada entre aquells que justament la poden fer productiva i competitiva. No es tracta de menysprear factors d'optimització competitiva; es tracta que el factor principal d'optimització és el capital humà.
Evidentment que tampoc es tracta de traduir les relacions laborals en relacions econòmiques, ja que tornaríem a caure en que els cèntims ho poden tot. El problema consisteix en establir unes relacions dignes, respectuoses amb la dignitat de la persona i rigoroses en l'àmbit laboral i desprès ser igualment molt rigorós en el compliment dels compromisos per ambdues parts. Sobre aquest principi, la fluïdesa de comunicació, la consideració dels altres, la comprensió dels problemes personals, la valoració de la feina ben fetaÉ han de completar un àmbit laboral que farà que la productivitat i la competitivitat pujaran el seu nivell i faran que l'empresa pugui mantenir-se en el mercat amb un important grau de continuïtat. Avui dia s'ha d'estar molt a sobre dels canvis que el progrés provoca. Una empresa no es pot dormir pensant que perquè tot va bé sempre anirà bé. La competència fa que allò que funciona deixi de funcionar i allò que es produeix quedi obsolet en un temps cada vegada més curt. Hi ha, però, una cosa que, malgrat els canvis constants, no canvia o ho fa dins d'uns criteris constants: és el factor humà.
Aquesta experiència que ha provocat la meva reflexió m'ha fet pensar en moltes altres coses i no vull deixar d'apuntar una nova reflexió: tots sabem la situació dura en què vivim; ara bé, si el jovent pateix el drama de l'atur, les persones grans amb edat productiva com són les persones entre quaranta i seixanta anys pateixen una altra experiència més i és que el món empresarial no els considera productius. Dues experiències duríssimes perquè ni tenen present ni tenen futur: l'esperança de sobreviure es perd i les conseqüències d'això no tenen límit. I tot per no tenir present que el factor humà, la persona amb les seves ganes de produir i les seves capacitats productives en perfectes condicions, és el gran capital de tot sistema empresarial.
Voldria creure que el món canviarà en aquesta línia; tinc el meus dubtes, però sempre he pensat que la capacitat humana per corregir errors i d'adaptar-se als esdeveniments del futur ho assolirà.
Les persones són el gran capital i les empreses que entenguin aquest principi estan en la bona línia. No es poden oblidar molts altres factors perquè l'emprenedoria tiri endavant. Això exigirà una preparació al més acurada possible. Les coses no són fàcils i els desenvolupaments empresarials tampoc. Ara bé, el capital humà ha de ser considerat com el gran capital de tot projecte que vulgui tenir consistència.
