El 2014, any de la consulta sí o sí?
Francesc Buixeda Cabré. santa pau.
Hem iniciat l´any 2014, esperem moltes sensacions, més bones que dolentes, en aquests moments ho hem d´esperar, amb les piles carregades i en positiu, com tothom ho desitja.
A Catalunya tenim un fita, transcendental, d´aconseguir convocar la consulta, prevista del 9 de novembre, per acord del Parlament català i obtenir el resultat del dret a decidir i poder continuar, si s´escau, amb el full de ruta d´anar cap al sobiranisme del nou Estat català. En aquests moments, s´ha produït el xoc de trens, encara que ho prevèiem, no ho volíem dir, però a Madrid segueixen manifestant que la impediran, tot i que estan disposats a negociar, però dins el marc legal.
L´actual Govern català està en la disjuntiva, en primer lloc ha de presentar la petició a consideració del Congrés dels Diputats a Madrid, on es preveu un resultat negatiu en ús de la majoria absoluta del PP a l´hemicicle. El pla «B» és convocar-la en aplicació de la llei catalana de consultes, però existeix la probabilitat d´ésser impugnada pel Govern de l´Estat, moment en què tampoc es podria continuar. El pla «C» és convocar comicis plebiscitaris, però s´aconseguirà un resultat clar?, que moralment ens autoritzi a continuar amb el trencament? La situació està molt complicada, i ERC pressiona perquè s´adopti una resolució unilateral d´independència, postura lògica d´acord amb la seva ideologia.
No seria millor començar de zero i iniciar novament les converses amb l´Estat de Madrid per aconseguir, si s´escau, un procés, encara que fos consentit?, tot i que signifiqui perllongar la situació actual. Val la pena anar per un camí que ens porti al lloc desitjat i que no ens posin entrebancs. CiU deia «la feina ben feta no té fronteres, la mal feta no té futur». Deixem-nos de prepotència i arrogància, i fem-ho bé.
Agraïment a l´hospital Dr. Josep Trueta
M. Carme Ribas i Mora. filla dels
fundadors de la desapareguda
Granja Mora.
El passat 29 d´0ctubre el meu germà era traslladat pel 061 amb rapidesa i bon servei a urgències de l´hospital Dr. Josep Trueta on vàrem rebre un tracte digne i acurat passant dos dies a l´hospital de dia i quatre a la 5a B molt ben atès pel servei de digestologia i planta.
El dia 3 va ser operat d´urgència per les doctores cirurgianes Dra. Eva Artigau i Ester Rovira. Sóc conscient que tenien una nit estressant, ho vaig poder comprovar jo mateixa. Varen fer una feina d´una gran professionalitat, era un cas complicat, i la paraula agraïment és poc. Els anestesistes, clau important de tota operació, varen ser la Dra. Fina Parramon, el Dr. Alfred Muñoz i la Dra. Josefina Ros, bons professionals amb una feina ben feta. A reanimació va ser atès per la Dra. Maite Metge anestesista.
Després va passar a Intensius sols d´entrar en aquest servei i veure que està dotat de les últimes tecnologies feia la impressió que allà tot era guanyat. Cada dia el Dr. Toni Álvarez, acompanyat del Dr. Pujol, m´explicava l´estat d´en Raimon. Escoltar-lo era parlar de vida, sentir les seves explicacions plenes de coratge i estimació, són les que em varen fer aguantar aquells dies de patiment i incertesa. A tota l´UCI vull dir-los que amb la vostra feina i la vostra humanitat feu que aquest lloc sigui un trosset de cel.
Vàrem ser traslladats a la 5a A - coneguda com la UCIM, on vàrem rebre un tracte excel·lent per tota la planta per part dels metges, el Dr. Julià, la doctora Casellas, les infermeres Imma d´Olot i l´Imma de Blanes, així com les que no vaig conèixer, les auxiliars la Marta, Carme, Dolors, Montse la dietista Nuri Pons i endocrina.
El nostre agraïment al Dr. Andrés Omar cirurgià vascular per les atencions vers en Raimon i l´equip de cardiologia per tenir cura del seu cor.
Al Dr. López de Letona i la fisioterapeuta Eli, que varen fer que tornés a recuperar la mobilitat, les infermeres d´enllaç Carme Farré, Nuri Baró i especialment la Glòria Vaquer, que és qui porta les Colostomies, contacta amb la família, el seu tracte amable i tranquil·litzador davant la nova situació fa que el patiment disminueixi sols parlar amb ella. Als donadors de sang per la vostra generositat.
A qualsevol persona que ens hagi atès en aquest darrer ingrés i no us hagi esmentat sapigueu que us tenim ben presents.
En nom d´en Raimon i meu us desitgem un Feliç Any 2014 i que per molts anys puguem gaudir dels vostres serveis (malgrat les retallades que patiu, moltes d´elles injustes).
La pulsació en el jazz
Joan monturiol danés. Olot
En la música de jazz la pulsació ve donada pel sector rítmic i determina la durada, la connexió i el bon ajustament de l´obra. Perquè cal tenir present que la secció rítmica és qui alimenta la inspiració tant del solista com de tot el grup d´intèrprets, de la mateixa manera que pot acabar debilitant o desarticulant tot el conjunt. És el ritme, doncs, qui l´empeny a una creació més inspirada i no hem de creure, per tant, que la tasca del percussionista sigui poc rellevant o tingui un caràcter secundari.
L´oient, si és bon coneixedor del jazz i de l´anomenada «música lleugera», no tan sols s´escolta la melodia sinó que també para molta atenció a l´acompanyament rítmic, atès que ambdues coses s´han d´equilibrar i complementar perquè una interpretació acabi essent perfecta.
El percussionista juga, doncs, un paper essencial dins les orquestres i és qui ha de mantenir tota la part del «swing», com també és el bateria qui anima tots els altres components del grup i qui, finalment, assumeix el sosteniment de tota l´orquestra. Això no és tan sols el meu criteri, sinó que així és com s´expressa també el gran bateria Zutty Singleton en les seves memòries.
Fins i tot em vaig atrevir a posar-me en contacte amb un conegut crític de jazz, el francès Hugues Panassié, perquè ell m´expliqués més a fons tot l´entramat d´aquest nou i peculiar estil o manera de fer música. Molt amablement m´envià dos llibres on explica, amb gran coneixement de causa i molta claredat, tot el rerefons i el significat del jazz, aquesta música d´origen afroamericà, esdevinguda ja internacional.
