El Govern de la Generalitat assumeix les mesures del Pacte per a la Indústria, a on sindicats, col·lectius, empreses o economistes plantegen quines polítiques ens poden ajudar a reindustrialitzar el país. Després de tres anys i mig de Govern, i poques iniciatives, aquesta és imprescindible. De fet, arriba tard. Tenint en compte que àmplies zones, com la Garrotxa o el mateix Gironès, pateixen un efecte creixent de desindustrialització.
Si fullegen el llibre Història de la Catalunya Contemporània, del 1999 i actualitzat el 2006, dirigit per l'historiador Manel Risques i en què participen professionals del prestigi de Duarte o Borja de Riquer, ho descobriran. Se'ns diu, a la pàgina 502, que un dels problemes principals de país és l'atur, que es cronifica en els aturats de llarga durada, davant d'un increment dels costos de l'Estat del Benestar, i de l'augment de pensionistes, un 50% més. I això era abans de la crisi! Enfront d'aquesta realitat, hem vist com les empreses semipúbliques han augmentat molt. Això implica una dinàmica clientelar al voltant del poder públic, i la creació d'un mercat dirigit i poc dinàmic. I que resta empenta al discurs tradicional de casa nostra, que entenia l'empresa com un risc, una vocació i un esforç individual que repercutia en la societat. Les iniciatives, per cert, parlen de la creació de clústers empresarials, de l'esforç d'innovació, la cooperació entre empreses, la internacionalització, però també del paper del poders públic en el fixament d'una xarxa d'empreses duradores i en expansió: esperem mesures concretes.
