Començo amb una evidència, però sovint cal recordar les coses que són òbvies perquè, precisament perquè ho són, poden passar desapercebudes: aquest país no seria on és sense l'Assemblea Nacional Catalana. La manera com ha gestionat, consolidat i dimensionat les aspiracions sobiranistes de Catalunya ha estat exemplar i meteòrica. A més, ho ha fet sense estridències, sense protagonismes, amb fermesa però sense autoritarisme, sabent sempre on era i cap a on anava, fidel a uns principis i a uns objectius. Sempre s'ha avançat als polítics (cosa que tampoc no és complicada, tot sigui dit) i els ha mostrat un camí que no sospitaven ni que fos transitable. Però, a més, i això sí que té un mèrit inqüestionable, ha convertit l'independentisme en una normalitat, en una aposta desacomplexada i viable; ha estès una xarxa de complicitats que ha abastat un ampli sector de població i ha fet que molta gent que fins ara arrufava el nas o es pensava que tot això era fer volar coloms, s'arromangués i comencés a lluitar per una causa que cada dia sembla més justa i, per tant, més indefugible i irrenunciable. I tot plegat, al marge de la política i a pesar dels polítics, però comptant amb una i amb els altres (tota una exhibició de diplomàcia i equilibri).

A mesura que anaven apareixent les dificultats, l'ANC semblava ressorgir-ne més forta, més sòlida, més segura. Era com si els seus repre?sentants, associats i voluntaris s'anessin posant a prova, anessin saltant obstacles com qui salva pantalles en un videojoc. Després d'or?ganitzar una manifestació a favor de la independència sense pre?cedents, amb una capacitat de mobilització astoradora, alguns van pensar que havien cremat totes les naus, però encara es van su?perar amb la via catalana cap a la independència, una gesta cívica, festiva, que va enlluernar mig món (bé, alguns sempre porten u?lleres de sol i només veuen el que volen veure). A propòsit d'aquesta mostra de força, il·lusió i organització, l'escriptor escocès Quintin Jardine va escriure: "Van aconseguir una de les mostres més impressionants i pacífiques de l'esperit nacional que mai hagi vist".

I ara l'ANC ja s'ha avançat novament a tothom i té un pla B. A?quest cap de setmana posa en marxa la campanya "Signa un vot": mitjançant el dret de petició, els ciutadans podran firmar una instància perquè s'esgotin totes les vies per celebrar la consulta i, si no és així, demanar que els nostres representants, emparats en aquestes instàncies que són un vot pel sí, declarin la independència. Com diuen des de la mateixa ANC: "Ara ja no hi haurà marxa enrere".