L'1 de gener es va iniciar el mandat semestral de la UE a càrrec del país més afectat per la crisi econòmica i social, Grècia. En el seu programa de treball, un dels punts als quals dedica més atenció és la immigració, i no és per casualitat atès que el territori grec és porta d'entrada a la UE i en l'àmbit polític l'existència d'un fort partit polític antiinmigrants, Alba Daurada, és un especial motiu de preocupació per a una bona part de la societat grega.

L'1 de gener també va ser un dia important per a l'exercici de la lliure circulació dels treballadors romanesos i búlgars en el si de tots els Estats membres de la UE, ja que ha finalitzat el període transitori màxim previst en el Tractat de 25 d'abril de 2005 d'adhesió dels dos Estats a la UE, que va entrar en vigor l'1 de gener de 2007. Però, no sembla que algun govern europeu hagi comprès què significa la lliure circulació, i bona prova d'això són les mesures adoptades pel govern britànic (per cert, no notificades encara formalment a la Comissió Europea) i que limitarien els drets socials dels nous immigrants en territori britànic, com per ?exemple que tots els demandants d'ocupació d'Estats la UE hagin d'esperar tres mesos abans que puguin sol·licitar prestacions socials, o suprimir tals prestacions després d'estar sis mesos un demandant d'ocupació d'un Estat de la UE en situació de desocupació i sense perspectives de trobar treball.

Les dades amb les quals treballa la Comissió Europea desmenteixen les preocupacions (electorals?) del govern britànic, havent-se a més posat de manifest que a fi de garantir la lliure circulació dels ciutadans de la UE (per tant també en la seva possible condició de treballadors) i de les seves famílies, sense que es posi en dubte el sistema de protecció social de cada Estat, hi ha diverses mesures que poden adoptar-se i que van en aquesta direcció. En la Comunicació presentada el 25 de novembre es detallen les mateixes, i s'aporten dades que posen en relleu l'aportació laboral dels treballadors europeus en tercers Estats de la UE: "El principal motiu que porta els ciutadans de la UE a fer ús de la lliure circulació és el treball, seguit per les raons familiars. De tots els ciutadans de la UE que el 2012 residien en un altre país de la UE.., més de tres quartes parts (78%) estaven en edat laboral (15-64), enfront del 66% aproximadament, entre els nacionals. Per terme mitjà, la taxa d'ocupació dels ciutadans mòbils de la UE (67,7%) era més gran que la dels nacionals (64,6%). Els ciutadans mòbils de la UE que no exerceixen una activitat econòmica sols representen una petita part dels ciutadans mòbils de la UE.

La immigració va ser objecte d'atenció, limitada, en l'últim Consell Europeu celebrat els dies 19 i 20 de desembre, posant l'accent no en els drets dels migrants (amb ocasió del debat sobre els tràgics esdeveniments de Lampedusa) sinó en les polítiques de control i prevenció dels fluixos migratoris irregulars, afirmant que ha de constituir una prioritat de la UE "la col·laboració reforçada amb tercers països amb l'objectiu d'evitar que els migrants embarquin en viatges perillosos amb destinació a la Unió Europea", i que els Estats membres sotmesos a una alta pressió migratòria (Grècia, Itàlia, Espanya, en el sud d'Europa) haurien de merèixer una "solidaritat adequada" del conjunt dels Estats membres. Com si es pensés, o volgués pensar-se, que els fluixos migratoris porten el mateix ritme que els Consells Europeus (i la realitat, per si de cas algú ho dubtava, demostra que responen a factors molt més complexos i diversos), el Consell va manifestar que tornarà a tractar d'aquest assumpte "el juny de 2014".

Però els migrants no esperen, ni els seus problemes, i els de les societats d'origen, tampoc, i de poc serviran els controls i les mesures repressives si no s'adopten mesures d'un altre tenor de suport als esmentats països i d'obertura de majors espais per a la immigració regular a Europa. Des del seu observatori privilegiat de la ciutat de Tànger, l'arquebisbe de l'esmentada ciutat, Santiago Agrelo, va llançar el 10 de desembre un missatge des de la seva diòcesi sobre les migracions i les fronteres del sud d'Europa, denunciant tals polítiques i l'accent que posen sobre el control de les persones migrants, la seva consideració de persones potencialment delinqüents, la suma econòmica important dedicada als controls i el mínim que es dedica a altres aspectes socials de molta importància per a la població migrant, i el manteniment de tanques frontereres a Ceuta-Melilla amb elements com les "concertinas" que representen "un atemptat a la integritat física dels immigrants". La comunitat eclesial, afirmava l'arquebisbe, "és testimoni sorprès i entristit que, a les fronteres del sud d'Europa, són vulnerats no pocs dels articles inclosos en la Declaració Universal dels Drets Humans. Ningú pot considerar respectuós amb la dignitat de les persones i amb "el seu dret a sortir de qualsevol país, inclòs el propi", el que, en vint anys, les fronteres s'hagin cobrat la vida de més de 20.000 joves", i sostenia amb rotunditat que "Ni les mesures adoptades fins ara per les autoritats europees i ?espanyoles per al control de fronteres, ni altres més costoses que es puguin adoptar, impediran que a aquestes fronteres segueixin arribant pobres a la recerca de futur. No hi ha ganivetes que frenin l'ànsia de viure, no hi ha ganivetes que ?puguin intimidar més que la fam i la misèria, res poden perdre els qui res tenen". Molt semblant era el missatge llançat pel Servei Jesuïta a migrants amb ocasió de la celebració el 18 de desembre del dia internacional de les persones migrants, denunciant les restriccions i limitacions de drets dels migrants en l'àmbit de l'assistència sanitària, centres d'internament i controls de fronteres, i mostrant la seva preocupació pel creixement del discurs populista xenòfob a Europa, cridant els poders públics a adoptar "mesures moralment més justes i políticament més eficaces", i convidant-nos a tots a "posar l'hospitalitat en el cor de la vida social i com a valor que nodreix la política migratòria".

Alguns tenen por de l'estranger o només d'alguns estrangers? La resposta és clara, no troben?