A manera de regal nadalenc, el PP ha decidit vedar l'avortament a les dones amb menys possibilitats econòmiques, en l'adaptació reproductiva del seu cèlebre eslògan "que se jodan". El genèric Partit Popular no ha d'ocultar aquí que la meitat d'aquest col·lectiu està compost per dones, en les categories de votants i de responsables polítiques. Les estadístiques inflades per les organitzacions antiavortistes obliguen a considerar que milers d'entre elles han pogut decidir lliurement sobre la interrupció de l'embaràs, ja sigui en el seu propi cos o recolzant la traumàtica decisió en persones pròximes.

Ni tan sols és probable que els cent mil avortaments legals a l'any tinguin lloc únicament a Catalunya, la qual cosa ompliria d'arguments al PP. En el cas de les diputades conservadores, algunes d'elles han participat per la força de l'estadística en interrupcions legals de l'embaràs, sense que es tingui constància que expressessin la seva oposició, per tant, desenes de parlamentaris populars de qualsevol sexe es disposen a penalitzar el comportament propi, amb la vicepresidenta Celia Villalobos marcant la frontera d'aquesta incongruència. A ningú es pot interrogar sobre una opció personal, però la reconversió de l'avortament en crim obliga a preguntar-se per la postura pretèrita dels qui ara votaran la seva il·legalització. En el seu paper de representants polítics que condemnen sense més problemes la seva opció pretèrita, la seva responsabilitat va més enllà de la no retroactivitat de la llei.

Tothom sap que seria especialment greu que es descobrís a un diputat cocaïnòman. Per això no es fan controls antidopatge al Congrés, on serien més necessaris que entre els esportistes. També el cas de l'avortament obliga a una interpel·lació personal, del mateix ordre que l'efectuada per Michael Moore quan va descobrir que cap congressista nord-americà tenia a un fill lluitant a l'Iraq, la qual cosa no els impedia enviar a la mort i a la mutilació els fills d'altres. Idèntic fenomen es presenta en la interrupció de l'embaràs, on els beneficiaris de l'actual llei resolen el seu drama personal i a continuació converteixen en delinqüents als qui segueixin mil·limètricament la seva conducta.

Una dona que ha avortat pot oposar-se a l'avortament, però costa més acceptar que pugui decidir que la seva opció sigui il·legal per a milions de congèneres, sense ni tan sols retractar-se del seu comportament. Té dret qui pateixi condemna a revelar que la llei va ser votada per un diputat que va participar en una interrupció de l'embaràs? A escala legislativa, la hipocresia té un límit. S'està debatent alguna cosa més que una pujada d'aranzels, els parlamentaris no poden aixoplugar-se en la rutinària disciplina de partit. La interposició d'obstacles merament econòmics a una Europa sense fronteres agreuja el criteri selectiu. La moral com subterfugi del classisme, per molt que sigui irreprotxable i purificada en el cas personal de Gallardón

Almenys, la nova llei de l'avortament ha servit per comprovar que un contingent significatiu del PP es trobava a gust amb l'actual configuració d'"aquest assumpte", segons ho declina Rajoy en un nou exemple del seu menyspreu per la tasca de governar. El president del Govern ni tan sols va assistir al Consell de Ministres que va aprovar l'espinós text legislatiu, malgrat que una decisió d'aquest calat podria haver-se ajornat perquè coincidís amb una reunió presidida pel cap de l'executiu. Si la situació es complica, Rajoy es refugiarà en la seva oportuna absència per justificar un excés dels seus subordinats i defensar la llei que desitja cancel·lar. Ja ho ha fet prèviament.

La norma aprovada per Zapatero ha coincidit -si no provocat- un descens en el nombre d'avortaments. Aquesta evidència matemàtica no serà obstacle d'entitat per al PP, que pot cuinar les dades sanitàries pels mateixos procediments que ha seguit per falsificar la seva comptabilitat segons dictamina el jutge Ruz.

Quant als centenars de milers de votants del PP que forçosament han intervingut en interrupcions de l'embaràs, sens dubte la capacitat de seducció de Rajoy els convencerà que es mantinguin fidels a un PP resolt a criminalitzar-los.