Editorial

l´opacitat dels centres d´internament d´estrangers

14.01.2014 | 07:24

Costa pair la descoratjadora imatge que transmeten els líders de la Unió Europea, incapaços d'implantar solucions eficaces que posin fi al drama humà de la immigració malgrat que el mar arrossega sovint centenars de cadàvers fins a les costes italianes o espanyoles. Mentre l'illa italiana de Lampedusa afegeix el seu nom a la luctososa llista de santuaris universals de l'horror, els caps d'Estat i els encara més invisibles dirigents del complex administratiu de Brussel·les estan en una altra cosa sense atendre la urgència de les pasteres i barcasses atapeïdes d'africans que estampen els seus somnis contra l'onatge mediterrani de la vella i suposadament civilitzada Europa, bressol de la llibertat i capdavantera dels drets humans. La gestió migratòria ha estat un desastre absolut fins ara. Només cal repassar la xifra de víctimes per comprovar les dimensions d'aquest fracàs. En paral·lel a una realitat tan decebedora com l'arribada descontrolada de pasteres quan la tecnologia ja és capaç d'espiar a llarga distància les converses del telèfon institucional d'Angela Merkel, bona part dels dirigents polítics europeus també prefereixen mirar cap a un altre costat per no acceptar la responsabilitat que assumeixen en permetre les penoses condicions dels centres d'internament d'estrangers. Sense anar més lluny, el de la Zona Franca de Barcelona. Allà queden confinats molts immigrants irregulars fins que es tramita la seva deportació. El centre no té l'estatus legal de penitenciaria encara que sí que sembla una presó i el règim és carcerari. Tanta és l'opacitat d'aquest centre, i d'altres que hi ha a Espanya, que el Govern central es nega a autoritzar l'accés als diputats catalans que l'han sol·licitat. Tampoc no ho ha aconseguit el Síndic de Greuges. Alguns diputats del Parlament de Catalunya van haver de fer-se passar per familiars per entrar-hi la setmana passada. Què s'amaga allà dintre? Aquesta prohibió és més pròpia de règims autoritaris que democràtics. Els seus usuaris no són delinqüents sinó simples estrangers il·lusionats a trobar una vida millor. Europa ja no és capaç de donar-los-la. Ni en el tracte.

Enllaços recomanats: Premis cinema