Giulio Andreotti va gaudir a Itàlia d'una llarguísima vida política. Era un home de missa diària, culte i que va deixar per a la posteritat un munt de frases cèlebres, dues de les quals avui es poden aplicar a la vida política espanyola: "El poder desgasta sobretot quan no es té" i "Governar no consisteix a solucionar problemes, sinó a fer callar els que els provoquen". Possiblement Rubalcaba en aquests moments perdria clarament unes eleccions davant d'un Rajoy que, malgrat el seu govern, encara el supera a les enquestes, per la qual cosa es compliria la primera citació d'Andreotti. Però avui la gran majoria de ministres populars presenten símptomes de gran fatiga. En els seus dos primers anys de responsabilitat, s'han cremat molt ràpidament fins al punt que cap aconsegueix l'aprovat en els estudis demoscòpics. Fins i tot cinc suspenen entre els votants del seu mateix partit.
És coneguda la por que té Rajoy als canvis. Prefereix en èpoques de tamborinades esperar i esperar fins que la tempes?ta es calmi. Però compte perquè gent tan significativa com Ruiz-Gallardón, José Manuel Soria, Jorge Fernández, Ana Mato o el mateix Cristóbal Montoro semblen ja amortitzats. I ja no parlem d'un José Ignacio Wert que fou el fitxatge estrella i que ha estat capaç no només de posar-se en contra les autonomies amb la seva Llei d'Educació, sinó que ha perdut tota mena de credibilitat entre sectors importants com els de la cultura, la universitat o el cinema.
La reforma de la Llei de l'avortament ha aixecat molta polseguera entre els barons populars que no s'han estat de dir que no calia tocar una llei que ja funcionava i de la qual ningú no parla?va, llevat de determinats sectors d'ultradreta. El text que defensa Gallardón allunya del PP electors de centre. Avui Gallardón té pitjor valoració que Wert, la qual cosa era impensable quan fa molt poc temps encara se'n parlava com un possible sucessor de Rajoy. Per la seva banda Soria ha creat un autèntic terratrèmol en el món elèctric. El seu paper en la darrera subhasta ha estat lamentable. I a sobre les seves relacions amb Montoro són pràcticament inexistents, quan haurien de treballar colze a colze. I finalment el ministre de l'Interior té una papereta molt complicada en aquest final d'etapa ?d'ETA. Fernández Díaz no sap desempallegar-se d'alguns sectors del partit de la banda dretana que li compliquen la vida. Si a més hi afegim errors clamorosos com els de la setmana passada a causa de la indiscreció, el futur no és gaire afalagador. Es necessitaran moltes dosis de paciència i comprensió els propers mesos, quan hauran d'establir-se ponts de diàleg amb els partits bascos, mentre molts assassins es passegen pels carrers d'Euskadi. I en aquest joc de malabarismes l'actual ministre ho tindrà molt difícil.
