El Rei negre de l'última Cavalcada de Reis de Madrid no era negre, fet que va provocar cert malestar en alguns sectors.

- Ens semblava normal -venien a dir les veus discrepants- que els reis negres fossin blancs quan aquí no hi havia negres. Però ara no té raó de ser.

Costava prendre's l'assumpte seriosament, sobretot amb unes dècimes de febre, però el cert és que es va donar a la història una cobertura increïble. Era un al llit, escoltant la ràdio amb les dècimes de febre ja esmentades, quan un tertulià va dir que l'"autenticitat era un valor". Ho va dir amb la veu greu dels grans enunciats, com si acabés de descobrir el Teorema de Pitàgores. Bé, a la cavalcada de Madrid, els Reis d'Orient són tres regidors: un del PP, un altre del PSOE i un altre d'IU. El negre era del PSOE. L'home podria haver-se retirat i cedir el seu lloc a un immigrant qualsevol. Però hi havia aquí alguna cosa que no agradava a l'autoritat competent. Col·locar un immigrant sense papers, com se suposa que era el Baltasar original, significava polititzar la cavalcada. Això és el que ens va semblar entendre per sota i per damunt de les excuses que ens arribaven a l'orella. Estava clar que la manera de despolititzar-la passava perquè els Tres Reis fossin polítics.

- Si haguéssim tingut un regidor negre -va dir en algun moment l'alcaldessa-, no ens hauria importat que desfilés, però això és fruit d'un acord entre els partits de l'arc parlamentari.

Ara no estic segur que digués "arc parlamentari", però li queda bé: Ana Botella és d'aquestes persones que poden dir sense ironia "marc incomparable". Un grup de sotasignats, a Internet, va reclamar que busquessin un negre. No vam aconseguir descobrir si per un afany d'autenticitat o què. El dia era fred i la boira se't ficava als ossos. A mi no se m'hi ficava perquè era al llit, des del qual contemplava el cel enemic de Madrid. Em vaig alegrar finalment que no agafessin un pobre negre sense papers per fer de Baltasar. S'hauria quedat glaçat i avui seria de nou al carrer, però amb una bronquitis. Ara bé, passats els dies, segueixo sense entendre la discussió.