M agrada començar l'any amb una dosi de monarquia, que em serveix per confirmar que és un sistema més demòcrata que la república, ja que permet arribar a cap d'estat a qualsevol, per més limitacions d'expressió i intel·lectuals que pateixi. La píndola anual és el discurs de Nadal, però com que aquest any no vaig poder seguir-lo he hagut de comprar l'¡Hola!, que dedica un número especial al Rei. Només 34 pàgines i sense ni tan sols pòster desplegable, poca cosa.

Gràcies a la tecnologia costa reconèixer en les fotos el mateix senyor de cara desfigurada que a penes si pot caminar ni llegir quatre frases. Tan rejovenit ha quedat que un espera veure'l saludar amistosament el general Franco i jurar els principis del Movimiento. Una altra cosa és el vestuari. Si és trist vestir amb texans un quasioctogenari amb la vana il·lusió que generi admiració i no reiallades, fer-ho amb un rei hauria d'estar prohibit, i més si s'hi afegeix un jersei cenyit que amenaça explosió. La següent pàgina, on toca el cul a una rossa amb minifaldilla a la qual s'arrapa com si fos el càrrec, sembla aportar frescor i sobretot realisme. Fins que el lector sagaç s'adona que és publicitat d'un perfum. Llàstima.

Hi llegeixo que el Rei té "presencia imponente, se le ve renovado" -com un restaurant pudent despres de la visita d'Alberto Chicote?-, que emana tal autoritat que els seus gossos "de una orden se tumban y miran a cámara" -arribi vostè a capità general per acabar manant dos quissos- i, sobretot, que des de la més tendra infantesa ha estat un heroi: als quatre anys li van regalar un uniforme de capità de l'exèrcit espanyol, i per si això no fos prou desgràcia, les botes li anaven petites! Explica emocionat el redactor que el futur monarca va suportar el dolor inhumà, i només quan va acabar la sessió fotogràfica i el van descalçar -només llavors!-, va plorar. Com se li pot retreure que els següents 72 anys se'ls hagi passat recuperant-se i descansant?