Miquel Roca Junyent té cap. Cal posseir molta solvència intel·lectual perquè t'encarre?guin lliurar una infanta del daltabaix de viure a tot drap amb diners il·lícits -és a dir, salvar la monarquia- essent nacionalista, català, poc entusiasta d'allò espanyol i gairebé republicà. Fa uns dies, Roca escrivia: "La notícia està ?desapareixent en benefici de l'opinió més subjectiva. La moda ha arribat al món de les notícies; unes estan de moda i altres no. Ara necessitem estar molt ben informats. Ens fa falta conèixer per decidir, per debatre, per defensar la pròpia opinió. La informació pot tenir color; la llibertat ho fa possible. Però mai el color pot arribar a destenyir la notícia". Hi haurà altres motius per discrepar de Roca però en això l'encerta: una gran defensa del bon periodisme.
La informació veraç és límpida i aclaridora. Els comentaris, banals i intoxicadors. Quan el periodista pontifica i no narra, deforma i no informa. Quan talla i enganxa feliç comunicats -abans per fax ara tuitejats, quina modernitat- en comptes d'indagar, fa publicitat, mai periodisme. Quan el periodisme de ramat converteix l'informador en maleït donant voltes a les notícies d'altres -periodisme baldufa- o les conferències de premsa -periodisme pastoral-, triomfen l'avorriment i la mediocritat. Perd el talent, sempre arriscat. El seguidisme transforma en soporífera i burocràtica una de les professions més belles del món. Quan el reporter fa novel·la i no vetlla per les claus de l'ofici, acomodant-se a les compareixences sense preguntes, les entrevistes mel·líflues i les respostes enllaunades, tremola la fusteria. Per això entre tanta badada i cridòria centrem-nos en les certeses: els periodistes excel·lents són més necessaris que mai. Especialistes capaços, parafrasejant Bernard Shaw, de distingir un accident de bicicleta de l'enfonsament d'una civilització, explicar-ho i situar-ho en el seu terme just. Així estan els temps.
El periodisme consisteix, com enunciava el 1852 The Times en una de les seves editorials, a obtenir "una intel·ligència ràpida i correcta dels fets d'actualitat i, instantàniament, revelar-los per fer-los patrimoni de la nació". Bussejar a internet picant de qualsevol part i seguir les xarxes socials no suposa estar informat, igual que saciar-se amb un aperitiu no és dinar encara que mitigui la fam. Afortunadament queden lectors valuosos com Roca disposats a recordar-nos-ho.
