A on anem

i què hem de fer

Joan Giménez Ràfols. puigcerdà.

Algú de vostès s'ha plantejat, com aquells endevins que ens sortien a les TV ara fa uns anys, com serà l'any vinent? De veritat que veig el panorama econòmic i polític molt embolicat. Tant és així que moltes felicitacions de Nadal que ens enviem els uns als altres acaben amb un "...que Déu ens agafi confessats..."

Aquí, pel que sembla, no afluixa ningú i per l'altra part tampoc. Fa una mica d'angúnia com dirien els nostres avantpassats. Vull creure que finalment s'imposarà el seny. De fet a Catalunya tenim vora un milió d'aturats i unes 400.000 persones que viuen del Banc d'Aliments i de Càritas i curiosament d'aquesta gent no es parla. Ara, pel que sembla i ens han dit, l'economia vol remuntar amb un creixement del 0,3%, però avui per avui, trobar feina per a joves menors de trenta anys és quasi un impossible i no dic res dels que passen d'aquesta edat. Aquells que tenen feina s'hi agafen com si fos un privilegi i no un dret com marca la Constitució. A quants se'ls ha canviat de lloc de treball, se'ls paga menys i se'ls menysprea per tal d'aconseguir que marxin de l'empresa?

Estem vivint moments d'incertesa, moments per reflexionar sobre el nostre futur però, curiosament, del present, com he dit abans, no se'ns en parla. S'ha perdut tota una gene?ració de joves que han d'emigrar a l'estranger. Aquí no tenen futur. Un 26% d'aturats, el més alt de la Unió Europea i a Catalunya, casa nostra, tal com he dit al principi, en comptem vora un milió. Poden els nostres governants parlar, de tant en tant, d'ells?

Distorsions

jaume paradeda pla. riudarenes.

Que el Partit Popular, el PP, té la visió distorsionada és àmpliament sabut. Recordeu quan algú deia "unos hilitos de plastilina" i resulta que van empastifar tot Galícia? I l'altre amb les armes de destrucció massiva? I el d'una cadena humana insignificant?...

Ara recentment se n'hi ha afegit un altre, el Sr. Fernández Díaz, que diu que per Nadal, a Catalunya, les famílies en comptes de felicitar-se s'han barallat per culpa dels indepen?dentistes. Sr. Fernández, els catalans, uns nascuts a Catalunya i altres de diferents procedències, convivim, raonem i ens manifestem pacíficament, o és que es creu que els milions que formàrem la cadena humana de l'11 de setembre només érem catalans de senyera i barretina? No diré que hi érem tots per no exagerar, però una gran majoria era gent que ha estat ben acollida pels catalans i agraïts s'han integrat i participen i es manifesten pels avantatges i inconvenients que comporta ser català. Uns i altres hem de fer el possible per tirar el país endavant. Amb una Catalunya independent hi guanyarem tots!

La incultura de la cultura

Àngela Ferrer i Mató. Girona.

És trist comprovar com sovintegen les mostres de la incultura en tots els sentits i la majoria de vegades comeses per persones que el que haurien de mostrar és un gran bagatge de coneixements almenys bàsics i fins i tot ètics implicitament lligats al càrrec que ocupen i /o la seva imatge dins del món social, cultural i/o mediàtic.

Una mostra greu d'incultura la cometé una persona que pertany ni més ni meys que al Ministeri d'Educació i Cultura del senyor Wert quan trucà a València a la institució Ramon Llull demanant quin era el sou del "senyor Llull", vaja com per donar-li matrícula en coneixements literaris. S'imaginen trucar a Madrid demanant pel sou d'en Cervantes? Doncs la pregunta, si més no, fa pensar molt.

O quan el periodista Eduardo García Serrano en un programa de televisió s'atreveix a insultar la consellera Marina Geli dient-li: marrana, porca, bandarra... vaja, tot un model d'incultura ètica.

O en el món dels esports, un jugador del Madrid, l'argentí Ángel di María, quan és xiulat per no haver jugat conforme a les seves habilitats, fa un gest deshonest amb els testicles, vaja tot un exemple per als vailets que s'inicien en el món de l'esport i poden arribar a creure que tot s'hi val quan reben algun retret, sigui o no merescut. Falla l'ètica de la cultura un altre cop.

Un altre acte de total incultura, encara que el personatge només és conegut per la fama dels seus pares, però vaja, es necessita ser molt inculte quan es fa retratar a les escales de la Col·legiata de Sant Feliu de Girona i tot feliç exclama: Que bonica és la Catedral d'aquesta ciutat! Es podria seguir, però crec que ja n'hi ha prou per mesurar la incultura que ens està envaint.