Quan el got de la insatisfacció és ple, qualsevol gota el pot fer vessar. Imaginem que ajuntem un conegut constructor condemnat per corrupció amb un alcalde del PP, que hi posem un projecte de construcció d'un aparcament soterrat de pagament, que eliminarà els aparcaments gratuïts en superfície en un barri castigat per l'atur, per la immigració, degradat per l'urbanisme de creixement ràpid i oblidat per les autoritats municipals i que tot plegat suposi una inversió pública de 8 milions d'euros. El resultat no pot ser altre que uns veïns indignats, protestes massives i diàries pel projecte i tot un seguit de jornades de violència que ningú pot entendre en una ciutat on mai no passava res.
El cas del barri del Gamonal a Burgos ha sorprès tothom per la radicalitat de les protestes dels seus veïns, una zona on viuen apilonades més de 70.000 persones que travessen una difícil situació econòmica. Però, si mirem els ingredients del que ha passat, ens adonem que, massa vegades, decisions preses sota la bandera del progrés actuen com a espoleta d'una frustració col·lectiva, pel simple fet que hi ha la tendència a deixar al darrere de la llista de prioritats les necessitats més bàsiques de la gent i, sovint, es vol utilitzar l'urbanisme com a única eina per a resoldre aquestes mancances o necessitats. Segurament, els veïns del barri del Gamonal tenen moltes altres necessitats abans de perdre els únics aparcaments gratuïts dels quals disposen i malgrat que deu ser veritat que el barri requereix una millora estètica i una renovació, el simple fet que això ho promogui el constructor més conegut de la ciutat, més poderós i més implicat amb martingales amb l'Ajuntament, ha estat suficient per encendre la metxa de la insatisfacció ciutadana.
No estaria de més que alguns alcaldes més propers prenguessin nota de com algunes decisions que poden semblar una millora es poden convertir en el combustible de la reacció popular.
