El pagès caçava un cabirol en les terres del Rei per alimentar la seva família, i el monarca perdonava magnànim al seu serf la pena de mort de la qual s'havia fet creditor. Caldrà concedir que l'indult ha degenerat notablement, des de la seva concepció com un alleugeriment per a les contradiccions punyents sorgides d'una aplicació literal de les penes. Sense necessitat d'entrar en qüestions de justícia, és una aberració democràtica atorgar la mesura de gràcia a personatges com Alfredo SáinzJaume Matas. Controlaven tots els ressorts del poder que van exercir, i en cap cas poden al·legar ignorància sobre la gravetat dels seus comportaments.
A més, la paralització de les condemnes fins que el Govern no atorgui discrecionalment el seu perdó augmenta la condició de l'indult com a insult. El procediment de gràcia es transforma en una nova instància d'apel·?lació, amb la curiositat en el cas de Matas que aspira a ser perdonat pel mateix govern del qual va formar part, en concret quan Rajoy n'era vicepresident.
La sola tramitació d'una petició d'aquesta mena desarma el miratge de la separació de poders. Matas, o els Pallerols a Catalunya, podien comptar des del començament del seu procés amb un perdó d'últim minut que creés la imatge que anul·lava tot l'anterior. En el cas del ministre d'Aznar, ho simultanieja sense problemes amb un recurs davant el Constitucional.
Si el Matas de Rajoy pot veure perdonada arbitràriament la seva pena per Rajoy, caldrà calibrar la necessitat d'una costosa i embolicada Administració de Justícia. Atès que al final de la teràpia hi ha un metge que decideix sobre la vida o mort del malalt al seu capritx, per què no estalviar-se els passos previs i consultar-lo directament. Matas és un delinqüent que ha estat condemnat en ferm per tretze jutges i en primera instància per nou membres d'un jurat popular, però tot això se sotmet al veredicte del dit de Rajoy.
Si li serveix de consol, Clinton va indultar el marit d'una de les seves amigues entranyables.
