Diria que és sobretot la xafarderia la que ens fa parlar sobre la relació del president François Hollande amb l'actriu Julie Gayet. Si no, no s'explica com a la roda de premsa on s'anuncien mesures pressupostàries que significaran un sotrac important per a determinades polítiques s'hi acreditin al voltant de 700 periodistes i la primera pregunta que fan i el que reflecteixen els diaris posteriorment sigui l'afer privat de la relació amorosa del president.
Com en l'afer Clinton-Lewinsky de fa quinze anys, ara torna a ser el nostre plat a taula si les relacions privades d'una persona pública són de domini públic. Alguns diuen que si en la vida privada enganya la seva dona, com t'has de creure que no enga?nyarà aquells a qui governa. D'altres, troben que és una actitud reprovable tenir una amant. I a d'altres els preocupa el rol públic de la primera dama. A França, com als EUA i altres països, les parelles femenines (no sé si s'ha produït mai el cas de parelles masculines) dels presidents tenen atribucions polítiques i estan dotades pressupostàriament. En una cultura monògama, si el president té més d'una dona, quina és la primera dama en realitat? Ara, més enllà d'això, que potser és un problema menor comparat amb com d'altres polítiques afecten les persones, què sabem nosaltres dels pactes, les relacions difícils o fàcils de parella que tenen si no hi som a casa del president?
Tanta xafarderia segurament s'explica per la hipocresia que socialment molts volen mantenir. Està mal vist que un president no tingui una parella estable i, en nom del què diran, a vegades es fa allò contrari al que hom pensa. I, ja se sap, descobrir la incoherència és un dels màxims plaers d'un xafarder.
