Cartes

el meu vot

David Arboix i Arús. banyoles.

Sóc simpatitzant de CiU i els he votat en totes les eleccions. Ara tinc clar que no ho faré més. No ho faré perquè no em sento representat quan en la recent polèmi?ca de l'avortament no es mostren favorables a la protecció de la vida, quan cap representant significatiu de la formació encara no ha alçat la veu encara en defensa dels no nascuts; i em sap especialment greu per Unió perquè en aquest cas, fins i tot, ho porta els seus estatuts.

Sóc una persona que estima Ca?talunya, però veig que els partits majoritaris a casa nostra són incapaços de defensar aquells que en formem part i, en especial, els més desvalguts. Quin sentit té protegir la llengua si no protegim abans els qui l'han de parlar? Què m'importa a mi la independència, la nostra senyera, si la vida dels catalans que han de construir aquest país no és el primer bé que perseguim?

Si no es mullen, si no es posicio?nen en contra de l'avortament, ho sento molt però votaré el PP espanyol. Em sabrà greu, però sempre posaré el dret de les persones per davant del meu sentiment de perti?nença a aquesta estimada terra catalana.

Palau-sacosta recupera del tot la festa de Sant Antoni

Joan Corney Vilà. GIRONA.

Ara farà un any que a Palau-sacosta es va recuperar una antiga tradició: la benedicció dels animals el dia de la Festa del seu copatró Sant Antoni. Va ser un acte que donava el tret de sortida a la rememoració del 50è aniversari de l'annexió d'aquell antic municipi al de Girona. Havia estat una tradició ben arrelada quan molts dels seus habitants vivien de l'agricultura i la ramaderia en masies escampades per tot el territori municipal. Enguany recuperarem també l'antiga subhasta de peus de porc, que els veïns aportaven com a ofrena al patró. Aquests diners, les rifes, les captes i els donatius recollits pels "pabordes" servien perquè la festa de Sant Antoni fos ben lluïda.

Ja dèiem l'any passat que som conscients que els temps han canviat i que ara, a les cases de Palau -i segurament gairebé a les de tot Girona-, només hi solem trobar animals de companyia i mascotes. Però és important que les persones coneguem les arrels i les tradicions del lloc que hem escollit per viure-hi. I per això convidem tothom a conservar-les participant en aquesta benedicció amb els nostres animals, que segur que apreciem tant com els antics pagesos de Palau apreciaven els seus.

Trobem-nos tots plegats -amics i veïns- en aquest acte tradicional que tindrà lloc diumenge vinent dia 19, a tres quarts de 12 del matí, davant de l'església de Sant Miquel de Palau-sacosta. Abans, a les 11, s'hau?rà celebrat el tradicional ofici religiós, amb el cant dels goigs que recullen detalls de la vida de Sant Antoni que van servir per pro?clamar-lo valedor de Palau, ja que se'l considerava protector dels animals. Clourà la celebració matinal una ballada de sardanes, a les 12 amb la Bisbal Jove. A la tarda a partir de tres quarts de 4, una audició completa a la plaça de Palau, amb cremat inclòs, tancarà la festa.

Imposició

a la llibertat

JOAN JANOHER I SADURNI. VULPELLAC.

Com podem acceptar la determinació radical del PSC. La intransigència envers la seva postura ens situa a les formes i maneres de l'actual govern de l'Estat, amb l'única diferència que estan exercint una política que segueix la consigna dels socialistes espa?nyols. Aquests neguen l'opció com el suport democràtic de poder fer el referèndum de la consulta per la sobirania de Catalunya, almenys la via equivocada o no del que persegueixen, així es demostra amb l'actitud. La mancança de suport en aquest afer simbolitza una vegada més fer-se còmplices de l'oposició i l'abnegació al dret que ens pertanyi al nostre país. No vull imaginar-me el que pensarien els verdaders socialistes de la nostra era, que malauradament ja no són entre nosaltres, com foren en Raventós i en Pallach. De ben segur que repudiarien el llinatge i formes polítiques que desenvolupen els actuals dirigents i de manera molt directa, el senyor Navarro. S'hauria de valorar la capacitat dels partidaris del partit per decidir el rumb escaient i necessari del que convé fer per sortir de la seva foscor i començar a sortir del túnel per veure la llum. Doncs seria molt positiu per al país que obrissin els ulls, i a més, com a concurrents de l'assemblea, demostressin la capacitat real de llibertat al vot, sense la imposició adient de la voluntat negativa del seu president.