El Parlament de Catalunya va aprovar ahir, amb 87 vots a favor, presentar a les Corts Espanyoles una proposició de llei per la qual l'Estat delegaria en la Generalitat "la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu perquè els catalans es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya". L'acord va rebre el suport dels diputats de CiU, ERC ICV i de tres dels vint del grup socialista, que van desafiar la disciplina de grup, com ja es preveia. Si la CUP no hagués optat per l'abstenció, que basa en l'argument que Catalunya no ha de demanar permís a Madrid perquè els ciutadans votin, s'hauria arribat als 90 vots, que suposen exactament dos terços de la cambra catalana: una proporció aclapararora. Però els 87 diputats, que suposen el 64% del total, constitueixen un argument prou fort com per esperar que el parlament espanyol faci alguna cosa més que despatxar una resposta negativa amb una desqualificació de manual. Les primeres reaccions van en aquesta direcció. Tothom dóna per segur que el Congrés dels Diputats, també de forma aclaparadora, es constituirà en muralla impenetrable amb l'argument que parlar de dret a dedicir equival a parlar de sobirania, i aquesta pertany de forma indivisible al poble espanyol. Malgrat tot, el preàmbul de la resolució aprovada ahir recorda que la naturalesa consultiva del referèndum serveix per engegar un procés "i no pas per definir en si mateix una realitat jurídica que dependrà de la negociació política posterior i de l'aplicació dels resultats del referèndum d'acord amb el principi de legalitat". Però el front del no desqualifica la consulta a partir de les intencions independentistes dels seus promotors, i a aquesta tesi s'ha afegit la direcció del PSC. El trencament del que queda de l'antic partit hegemònic a Catalunya és ja una conseqüència de la resolució. Quines altres conseqüències tindrà, ho anirem veient en els propers mesos. És un pas, però en una direcció que no està totalment definida. Sabem què no provocarà (que Madrid l'accepti), pero no quins canvis causarà ni què vindrà després.