Quan tothom estava centrat en l'embolic de faldilles que afecta François Hollande, l'actual president francès aprofitava una multitudinària conferència de premsa a l'Elisi per anunciar un clar gir en el seu programa econòmic d'"esquerres" cap a posicions "social-liberals". Després de 20 mesos caracteritzats per l'escassetat de reformes, l'augment d'impostos i el creixement de l'atur (a prop de l'11%, el nivell més alt en gairebé 20 anys), el president gal ha hagut de moure's. I les mesures no semblen deixar lloc per al dubte: baixada d'impostos per a empreses per valor de 30.000 milions d'euros, retallada de la despesa pública de 65.000 milions (en quatre anys), reducció de costos de la Seguretat Social, simplificació administrativa (amb la voluntat de reduir les regions de 22 a 15)... És a dir, tot del grat de la patronal i de Brussel·les, satisfeta que els canvis vagin "en la bona direcció".
I és que Hollande es veu apressat per les circumstàncies: l'empitjorament de la competitivitat del país (França perd pes en la quota exportadora mundial des de fa més de 10 anys) i el creixent rum-rum dels mercats, que començaven a tenir l'economia francesa en el seu punt de mira davant el seu elevat endeutament i les seves limitades reformes han obligat a qui molts veien com a alternativa a Merkel a sucumbir a uns canvis que no eren del seu gust.
Per tant, si al gir d'Hollande hi sumem les "paraules màgiques" que va pronunciar el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, ara fa un any i mig ("faré el que calgui per salvar l'euro, i serà suficient"), es pot dir que els dubtes sobre la permanència de la moneda única s'esvaeixen. Mentrestant, una dona somriu complaguda des de la cancelleria de Berlín.
