Amb l'entrada de 2014, canvien els criteris per distribuir el pressupost de la UE. La majoria de les comunitats autònomes ja no rebran fons estructurals com abans perquè altres socis comunitaris menys desenvolupats els necessiten. A Catalunya també l'afecta però menys que altres zones, ja que, pel seu nivell econòmic i productiu, en rebia menys. Entre 2007 i 2013 ja en va perdre per l'entrada a la UE de països de l'Est. En aquest nou periode, la UE canvia de filosofia. Les infraestructures perden protagonisme i el guanyen el coneixement, el medi ambient i els emprenedors. És la plasmació de la nova estratègia de "creixement intel·ligent, sostenible i integrador" dissenyat com a resposta a la crisi i té el propòsit de preparar els estats per a la propera dècada. Europa pretén reforçar les seves bases científiques instaurant un espai pel qual circulen lliurement els investigadors, el saber i la tecnologia per aconseguir una economia més sostenible i competitiva. A les petites i mitjanes empreses, el 99% de les que hi ha a la UE, que proporcionen dos de cada tres llocs de treball, que aporten més de la meitat del valor afegit del conjunt i de les quals només el 13% exporta regularment fora del territori europeu, se'ls atribueix un paper essencial en la conquesta d'aquests objectius com a motor de desenvolupament, d'ocupació i d'integració social. Per a moltes comunitats autònomes espanyoles suposa un gir radical. Si es volen beneficiar de l'impuls europeu necessiten assumir també un canvi de mentalitat. Passar de la cultura de la subvenció a la de la iniciativa, proposant bons projectes i socis excel·lents per executar-los. En definitiva, han de perdre la por a competir. El Butlletí de la Unió Europea va publicar el mes passat els reglaments amb els nous programes i les seves condicions. El lideratge ja no recaurà tant en els estats o els governs locals com en els agents socials i els particulars, actuant preferentment de manera conjunta i coordinada amb els altres països. Els euros cal guanyar-los amb idees sòlides, rellevants, transnacionals i ben justificades, en forta licitació amb altres rivals. La realitat del passat és que Espanya va obtenir per múltiples vies milers de milions d'euros de Brussel·les, als quals no sempre va saber treure un rendiment útil. El viratge de la UE brinda una ocasió per eliminar totes aquestes disfuncions.