L'home normal ens ha sortit d'allò més normal. François Hollande es va guanyar la simpatia dels francesos per aquest halo d'atonia que donava certa seguretat enfront de l'impredictible Nicolas Sar?kozy, el petit genet muntat sobre el cavall boig del seu caràcter i ambicions. El socialista era un polític simple, agradable, ano?dí en aparença. Ara resulta que el paio corrent s'escapava del Palau de l'Elisi quan la seva companya sentimental dormia, i a cavall d'una moto conduïda per un escorta se n'anava a trobar-se al carrer del Circ amb una actriu guapa. Ningú li va recordar mentre es posava el casc per evadir-se d'estranquis que és el líder d'una potència nuclear, un dels pocs països que manen sobre la resta, i que l'esmentada circums?tància va acompanyada de certes cauteles. Com qualsevol home normal va fer el que li va venir de gust, com li va venir de gust i quan li va venir de gust. I ara l'envejable república francesa viu pendent de la bragueta del seu president, com el nostre regne va contenir la respiració fa uns mesos per les aventures del rei Joan Carles a Botswana i altres geografies, en companyia de la seva íntima amiga Corinna. Déu n'hi do, els campechanos. No hi ha sistema de govern que es deslliuri de la tirania hormonal. Llevat del del Vaticà, s'entén.

Obri's un parèntesi per admirar un president de França que se situa davant de centenars de periodistes, i que la primera pregunta que respon i no eludeix es refereix a la seva vida amorosa avui en primer pla. Aquí Mariano Rajoy hauria seleccionat mitja dotzena de tertulians afins per esplaiar-se sobre la prima de risc des d'una pantalla de plasma, formes d'entendre la democràcia. "Qui és en aquests moments la primera dama?", li van inquirir. No ho va aclarir el mandatari gal, encara que el cert és que, de moment, es tracta d'una dona que mereix una disculpa.

La xicota humiliada, Valérie Trierweiler, va ser catalogada com a "problemàtica" des del mateix moment en què es va acomiadar de Sarkozy i Carla Bruni a l'escalinata de l'Elisi amb un aire d'"aquí sóc jo" que va aixecar muntanyes de suspicàcies. Periodista ?aguer?rida, divorciada, carismàtica, guapa, va prevenir els seus conciutadans que no pensava ser un gerro i va advertir que segui?ria treballant per mantenir els seus tres fills. Vista la impossibilitat ètica i organitza?ti?va d'aquest propòsit, es va relaxar pe?rò anunciant la seva intenció de modificar a fons la figura i tasca d'una primera dama. No li han faltat moments crítics a la reportera de Paris Match, des de l'onada de censures per donar suport amb un tuit al contrincant de la política socialista Ségolène Royal (primera exparella d'Hollande i mare dels seus quatre fills), a les seves disputes amb els mitjans per difondre fotos seves en banyador, o la publicació de la detenció d'un dels seus plançons en possessió d'una pedra d'haixix.

Ella semblava la conflictiva i la imprudent fins que el seu home corrent va aparèixer a la portada d'una revista mentre visitava la seva amant, i va acabar ingressada en un hospital amb un "atac de tristesa", en paraules dels portaveus del govern francès. Malgrat l'envergadura de l'afer d'Hollande, que és tan públic que difícilment pot defensar-se ja com a privat, ell està sent tractat amb molta més benevolència en la seva relliscada que la dissortada Trierweiler en les seves. De nou, com li sol passar a qualsevol home normal.