Quan va néixer, Internet va ser vist com el paradigma de la llibertat. Un espai que superava els límits de les fronteres, la censura dels governs i el control dels editors professionals. Una plaça pública mundial on compartir sense distinció de races o nacions. La vila global, per fi. Fa quatre dies, les xarxes, amb l'ajuda inestimable de la tecnologia mòbil, van ser benèfiques protagonistes de les primaveres àrabs, confirmant així la seva capacitat alliberadora. Però al cap de només tres anys, la xarxa és el dimoni, i la teranyina (web) té en el seu centre una aranya maligna devoradora d'intimitats, un Gran Germà cibertotalitari.

Vam advertir fa temps que el problema de confiar les nostres dades al núvol és que el núvol té amo i muny les dades; ara, gràcies a Snowden, sabem que a més a més els transfereix als governs perquè ens controlin millor. Així, l'Agència Nacional de Seguretat d'Estats Units i els seus aliats preferents saben a qui truquem, amb qui xategem, en qiuins cibermars naveguem i fins i tot, gràcies al GPS incorporat als mòbils, per quins carrers ens desplacem. I les sèries de televisió ens ajuden a empassar-nos tal invasió de la privadesa amb trames en les quals els policies bons enxampen els dolents gràcies a aquest tipus d'espionatge sistemàtic.

Només han passat vint anys des que el CERN va obrir la tecnologia web al domini públic i des que es va crear el primer navegador popular, el Mosaic, i menys de set anys des que Apple va presentar l'iPhone. En aquest temps la nostra vida ha canviat tant que els joves ajornen la compra del seu primer automòbil però es tornen bojos per l'últim smartphone.

Ja no té cap sentit dividir-se entre apocalíptics i integrats. La novetat ja no és no?va, és realitat i punt. Del que es tracta ara és de no permetre que les llumetes de colors ens enlluernin, i d'utilitzar plenament els avantatges de les tecnologies de la informa?ció, però amb sentit crític i vigilant. Aquest és un repte fonamental del que tan sols hem començat a a?donar-nos. Es tracta, al cap i a la fi, de demo?cràcia, ja que la informació és poder, un po?der que les grans corporacions i els serveis secrets alienen als seus legítims titulars: la gent, nosal?tres. I la lluita pel que ens per?tany comença per la presa de consciència i continua per la conquesta personal de la luci?desa, en el ca?mí que mena a la reacció col·lectiva.