El PP no n'aprendrà mai. Manté vives unes actituds que semblen formar part del seu genoma polític i evidencien la seva incapacitat per governar com cal. És a dir, per a la majoria, respectant les minories, i no pas per als grups de poder, als quals beneficia des que arriba al poder. Però, sortosament per a la democràcia, la seva ineptitud provoca les oportunes reaccions de la mateixa majoria silenciosa que els va enlairar, i els retorna al seu lloc. La democràcia salva la democràcia. N'hi ha prou amb resseguir la història per confirmar aquell senyal identitari. Ja l'anterior període de majoria absoluta del PP, amb Aznar de president, es va caracteritzar per la supèrbia -recordin la foto de les Açores- i la prepotència política, fins que el poble va reaccionar i els va fer fora del poder a conseqüència de les mentides per l'atemptat terrorista de l'11-M.

Ara, amb una política social i econòmica que, com demostren les estadístiques, ha fet els pobres més pobres i els rics més rics, i que destrueix l'estat del benestar que tant havia costat d'aconseguir, ens trobem amb la mateixa actitud prepotent que rebutja tot allò que no quadra amb les seves idees. Ho palesen les darreres propostes de lleis presentades i/o aprovades, com ara la d'educació, la reforma laboral i la del Codi Penal, la de seguretat ciutadana, la de l'avortament, la de pensions, la de fraus alimentaris, les retallades econòmiques en salut, educació i d'altres els serveis socials, etc., etc. En definitiva, unes fórmules que provoquen rebuig social i creen un agar-agar ideal per fer esclatar la violència només amb una guspira.

Ja n'ha saltat una: Burgos. O canvien, o els canvien. Com el 2004.