El cas de Burgos

21.01.2014 | 07:14

Aquests darrers dies tots els telenotícies s'han fet ressò dels greus incidents protagonitzats per ciutadans de Burgos que s'oposaven a la construcció d'un bulevar al barri de Gamonal de la ciutat castellana. En molts carrers i places de la geografia espanyola sovintegen les manifestacions. Individus anònims aprofiten qualsevol circumstància per expressar el seu malestar, ja sigui per les polítiques del govern estatal, autonòmic o local. L'atur pressiona molts ciutadans que no arriben a final de mes i que perden poder adquisitiu a causa de la greu crisi econòmica. Molta d'aquesta gent fins i tot ha esgotat les prestacions socials, per la qual cosa tenen poc a perdre i com a fórmula de rebel.lió només tenen la protesta com a única arma.
Avui es podria obrir un gran interrogant per saber on és ben bé el poder de decisió. Durant molts dies l'alcalde de Burgos ha dit que les obres del bulevar es farien perquè el seu grup polític ja portava aquest canvi urbanístic de la ciutat en el seu programa electoral. I a més gaudeix d'una àmplia majoria absoluta en el consistori. Però davant dels incidents del propassat divendres, l'alcalde ha renunciat al projecte. I aquí és on podríem centrar el debat. Les pressions del carrer poden tombar les decisions dels representants polítics elegits democràticament?
Entraríem en un amplíssim debat en el qual de ben segur tindríem opinions per a tots els gustos. El regidor burgalès ha comentat que el seu pas enrere només té com a objectiu evitar mals majors i els conflictes al carrer. Aquesta decisió vista des de molts quilòmetres de distància és molt perillosa, perquè si fessim cas de les manifestacions i les protestes, la governabilitat seria molt complicada.
Si un govern local té majoria per desenvolupar un projecte ja anunciat des de fa temps, cal respectar-ho perquè els electors li van donar la confiança per administrar la ciutat. Des de l'anonimat i buscant el conflicte no sembla la millor manera per a fer prosperar un municipi. L'alcalde possiblement havia de pensar amb altres fórmules com fer una consulta o intentar consensuar les obres amb les taules veïnals. Però fer-se enrere perquè uns quants atrevits han portat la violència al carrer no és un exemple massa edificant. Si el cas de Burgos es generalitzés, les ciutats, les autonomies o els estats serien impossibles de governar. I aquest és un mal símptoma en els temps que estem vivint, en què massa gent està perdent l'esperança en un futur millor.
Cada quatre anys els alcaldes passen els exàmens de les urnes i és en aquell moment quan cal aprovar o susprendre la seva gestió. Però imposar per la força des del carrer una determinada manera de pensar no és gens edificant. Un polític ha de saber suportar les pressions fins i tot en els moments complicats. Tothom té dret a presentar-se a les eleccions, però cal tenir idees, un programa i un equip de gent. Boicotejar la tasca dels electes des de posicions violentes no hauria de contemplar-se en el nostre escenari democràtic.
I això no vol dir que les entitats i associacions no s'hagin d'escoltar i fins i tot comprendre. Però sempre que es faci des de posicionaments de respecte i de diàleg i lluny de l'agressivitat. Gamonal a Burgos pot ser un exemple com fou El Cabanyal a València de maneres de fer molt preocupants, que poden arribar a lesionar greument la democràcia.

Enllaços recomanats: Premis cinema