josep pujol ´boquica´, afrancesat i bandoler

21.01.2014 | 07:14
josep pujol ´boquica´, afrancesat i bandoler
josep pujol ´boquica´, afrancesat i bandoler

El 23 d'agost de 1815, al castell de Sant Ferran de Figueres fou penjat a la forca Josep Pujol, "Boquica", com era conegut pels seus coetanis, amics i enemics. Havia nascut a Besalú feia 36 anys i havia estat traginer de professió fins que va començar la Guerra del Francès, on va passar de ser, primer, guerriller dels patriotes espanyols a traïdor, afrancesat, bandoler, cap dels anomenats "perrots" del servei de les tropes napoleòniques.
Gràcies a un dels molts llocs d'intercanvi d'informació-tertúlies-llibres, hem pogut llegir un nou llibret de la col·lecció "Al guió del temps" de Rafael Dalmau, editor especialista en monografies d'història local catalanes. On Josep Clara, l'infatigable historiador gironí, hi té publicats tres llibrets. Avui no venim a parlar, com tantes vegades hem escrit, sobre la seva nombrosa obra, sinó d'un altre llibre titulat: Josep Pujol Boquica, combatent napoleònic i francmaçó. Treball d'investigació històrica-biogràfica a càrrec de Joan López i Carrera i de Josep Riu Roura. Han realitzat un magnífic reportatge documentat i sintètic del complex personatge històric de Josep Pujol, extraginer, bandoler, guerriller, afrancesat, maçó, cap de la banda dels Perrots de Besalú, que amb l'excusa de recolzar les tropes franceses d'ocupació del Principat es dedicaren a robar, matar per fer botí, diners, etc.
Recomanem molt especialment aquest llibre als amants de la història local de les nostres comarques. Hi trobaran una rigorosa informació lligada en els contextos històrics-socials d'allò nacional i internacional en un sentit crític, progressista i universalista. D'una forma molt sintètica, en els primers capítols ens expliquen què fou la Il·lustració i la Revolució Francesa, i després la Guerra Gran (1793-1795). Ens ha interessat molt les guerres d'Anglaterra com a potència reaccionària capdavantera en unir totes les potències imperialistes europees contra la França de la Revolució Francesa, i les lluites contra Napoleó, cap de la nova burgesia. També ens ha agradat molt l'explicació històrica de què eren a Catalunya els "miquelets" i els "somatents". Originàriament eren unes milícies de camperols medievals que tenien com a objectiu la defensa de la terra i prendre mesures de seguretat contra bandolers o els abusos dels nobles.
Entorn als afrancesats hi havia els il·lustrats-burgesos que aspiraven, com a França, a transformar o enderrocar el caduc "Antic Règim" de la monarquia absolutista de Ferran VII, la decadent aristocràcia feudal i el clergat, defensor de la Inquisició i la manca de llibertats de pensament, expressió i de la modernitat científica, comercial i industrial. Els drama dels il·lustrats hispànics era que les idees renovadores venien darrera dels exèrcits invasors de Napoleó, que es trobaven davant de la resistència guerrillera del poble espanyol, instigats pel clergat i els nobles a defensar els seus privilegis. I serien brutalment reprimits pels francesos. Els terribles gravats de Goya són el retrat més real d'aquella època. I com en totes les guerres hi ha els oportunistes que volen fer negocis, diners.
Aquest serà el cas de Josep Pujol, que de miquelet català es farà el cap dels afrancesats. I actua per diferents llocs de Catalunya. Fou recaptador d'impostos, avantguarda i suport de l'exèrcit francès, patrulla i control de frontera, bandoler per requisar diners, bestiar, menjar, etc. I la base de totes les operacions era Besalú, on vivien els seus pares, dona i fills. Durant diversos anys, la seva banda, de cap a 200, participaren en dotzenes d'assalts, batalles, robatoris, etc. de tota mena. Amb la retirada dels francesos de Catalunya, va instal·lar-se a Perpinyà. En arribar la pau entre Espanya i França, començaren les pressions polítiques perquè el lliuressin per ser jutjat pels seus crims i traïcions. I així, l'1 d'agost de 1815, el temible i odiat Josep Pujol, àlies Boquica, fou retornat a Espanya. I en consell de guerra fou condemnat a ser penjat, a morir a la forca.
I amb el retorn de Ferran VII, "el deseado", primer sembla que accepta la Constitució i lleis adoptades pels liberals de les Corts de Cadis. Quan es va veure segur en el tron, reinstaura la monarquia absolutista i la inquisició i perseguí i empresonà els liberals que fins la 1ª República, la Gloriosa, van viure una cadena de guerres, cops d'estat, pronunciaments militars entre liberals i conservadors. La burgesia espanyola necessita, per la seva debilitat político-social, tot el segle XIX per acabar amb una part dels privilegis de "l'Antic Règim" de la noblesa i el clergat. Després del fracàs de la 1ª república, hi ha el pacte dels conservadors i els liberals en l'anomenada I Restauració de Cánovas i Sagasta. I durant tot el segle XX, per por als avenços revolucionaris del moviment obrer, les burgesies hispàniques i la monarquia utilitzaren a una sèrie de militars colpistes en vàries dictadures, la del generals Primo de Rivera i la de Franco, que desenvoluparen les forces productives, capitalistes, sense llibertats públiques i democràtiques i modernitzaren el país.
Amb la mort de Franco es crea la segona Restauració-monàrquico-democràtica-neo-capitalista de 1975 a 2013. Portem 38 anys d'un nou estat que està entrant en una crisi total de les seves institucions. I es proclama una nova transició de reformes dins la crici mundial econòmica del capitalisme. I som molts els que pensem que cal anar cap a la III república federal socialista i internacionalista.

Enllaços recomanats: Premis cinema