Ha mort als 91 anys Hiroo Onoda, i no trigarà a ser elevat als altars com a patró dels tossuts. Soldat japonès a la II Guerra Mundial, el van destinar a una illa del Pacífic amb l'ordre de defensar la posició. Va complir amb escreix. No es va creure les notícies de la rendició japonesa i va continuar a la selva, armat, uniformat i alimentant-se de plàtans i cocos, 30 anys més. En no existir forma humana de fer-li entendre que la guerra s'havia acabat, algú va anar a buscar el seu antic oficial i l'hi va plantar al davant perquè li ordenés abandonar la posició. Onoda, aleshores sí, va obeir l'ordre.

Els obtiuaris han parlat d'Onoda però han passat de puntetes per l'antic oficial, al qual imagino el 1974 treballant potser en una cadena de muntatge de la Sony, la guerra un record borrós. En aquestes que el criden a direcció -deixa reticent la cadena, ja sabem que els nipons no abandonen de bon grat la construcció d'un transistor ni la d'un imperi al Pacífic- i li pregunten si recorda un tal Onoda. La paraula li provoca un esglai. Onoda! Aquell pesat! Ens tenia farts a tots amb les seves tonteries sobre honor i pàtria. Al final el vaig enviar a una illa, només per perdre'l de vista. Què és de la seva vida?

- Ehem... continua a la guerra. Demana per vostè.

Només el fet de no tenir a mà la seva fidel wakizashi devia impedir l'harakiri de l'antic oficial, infructuosos com van resultar els repetits intents amb una antena de ràdio Sony, potser telescòpica per a més inutilitat.

A Espanya hi ha també alguns Onoda que no admeten que el franquisme ha acabat, amb l'agreujant que en lloc de continuar-lo des de la selva, com seria d'agrair, ho fan des del Govern: tornen a penalitzar l'avortament, preparen restriccions de drets elementals, la religió torna a ser assignatura... Només un alt càrrec del franquisme els podria convèncer que aquest va acabar, però el general Armada va morir fa poc i el rei està de baixa.