Pot semblar que en el món de la droga no es mou res, però no és veritat: el consum de maria ja és legal a Colorado i a l'Uruguai i la fulla es pot comprar lliurement a les botigues, siguin públiques o privades. Des de molt abans, Estats Units s'ha preparat per al comerç lliure del cànnabis -una droga que mou milers de milions, però menys conflictiva que el bourbon o la ginebra- i durant anys han florit al sun belt quantitat de granges de marihuana a relatiu resguard: l'Imperi, com sabem, té molts ulls, i alguns ens miren des del cel, però molta necessitat d'estalviar-se divises.
No sembla probable, de totes maneres, que l'Occident renunciï a la seva croada contra les drogues: s'ha permès que el narcotràfic s'estengui per tots els teixits productius i financers legítims -el que multiplica la simple capacitat transformista i evasiva del gran diners- i com en els tumors estesos, res pot fer-se per extirpar-los sense danyar teixits sans i preciosos. Però és interessant que es vagin considerant altres alternatives, potser més assenyades i menys perverses, encara que sigui de manera puntual.
Es preguntaran, potser, si aquesta intel·ligència tàctica, que ens porta a assajar altres vies quan les tradicionals ens aboquen a fracassos reiterats i clamorosos, té alguna excepció i la té: és aquest desgraciat país i el seu govern corrupte i gandul, que ha endurit les mesures contra el simple consum de fàrmacs no oficials, que això són les drogues. No hi ha hagut mai a la Terra una sola acció policial que incrementés el nivell de virtut -la policia no està per això- però, mentrestant, recapten i s'armen de raons per entremetre's en la vida privada de les persones. Gens estrany si tenim en compte que els inspiren uns clergues entossudits que es reprodueixin els qui no tenen interès a fer-ho, que visquin els qui volen morir-se i que no mori el que encara no ha nascut. Per cert, la maria es dóna molt bé a les terres agrícoles d'Espanya.
