En escassament 30 minuts em desplaço en cotxe des del centre de Girona al centre de Figueres. I viceversa. És una delícia circular per l'antiga carretera de França ara que han limitat el pas de camions. Exceptuant els vergonyosos trams de Medinyà i Bàscara. Fins i tot amb aquests trams que haurien de fer enrogir els polítics, si tinguessin vergonya, aquest conductor sosté que, ara mateix, per carretera o autopista, es triga igual de Figueres a Girona. Els minuts guanyats per la punta més de velocitat que permet l'autopista es perden en les aturades als dolorosos per a la butxaca peatges d'entrada i sortida. I un, saludat pel cim nevat del Canigó, mentre pilota el volant i contempla com la llum inclinada d'un hivern dolç reverdeix els tendres nous sembrats, es pregunta quina urgència hi ha de desdoblar aquest tram? No és que un vulgui alliçonar de res, ni prendre la feina als enginyers, ni el benefici a les cimenteres, ni la medalla als polítics. Un simplement comprova a cada viatge que la carretera de França, sense camions, és perfectament apta, exceptuant uns punts negres que no s'entén que no s'hagin eliminat mentre s'han fet tantes infraestructures inútils.
