Cartes

Narcís Cadena i Masó. girona.

Moltes gràcies als avantpassats de Palau-sacosta i a tots els qui feu possible les festes. De jove escoltava un disc on hi havia la cançó dels tres tombs. Encara en queden, de traginers! Alguns palauencs, d'abans, els he vist en fotografia, p.e. el pare d'en Xico Torroella, el de la Dolors Abel,... altres els he conegut personalment: el Sr. F. Ro?dríguez, el Sr. J. Corney. Al Sr. Feliu de Can Raimundo el recordo quan subhastava els peus de porc, etc. Els fills d'aquests se?nyors han donat continuïtat a les festes populars. He vist diferents progra?mes de la Festa Major. El de l'any 1968 el feren possible els 71 anunciants (estava escrit en castellà). L'any 1980 va sortir un díptic editat en català i només un anunciant. A partir d'aquell any, els veïns de Torre Rafela van demanar al Sr. Merino que parlés amb la Parròquia per recuperar les festes tradicionals. Van treballar molt, perquè a l'any 1981 hi havia 106 anunciants i a l'any 1984, quan els anunciants ja eren 161, es va fer un exercici de transparència publicant els ingressos i les despeses de l'any 1983 (els guanys van ser de 73.607 ptes.). A l'any 1990 es publicaren els resultats de 1989. Es manejaven xifres de quasi 4 milions de pessetes. Aquell any la Festa de Sant Antoni va comportar un dèficit de 31.080 ptes.; però com que jugaven a la Loteria del Nen, van tenir un saldo favorable de 91.800 ptes. i a més, el Pessebre Vivent 1989/90 -visitat i molt ben valorat per moltes persones de diferents indrets de les comarques gironines i alguns de Barcelona i Perpinyà-, havia aconseguit un superàvit de 131.947 ptes. A l'any 1998, una altra generació, els fills de l'Isidre Vall·llosera i altres, ajudats pels qui no ho han deixat mai, aconseguien uns guanys de 18.729 ptes.

La hipocresia

de l'avortament

Maria Salip Calvó. girona.

Davant el drama de l'avortament, avui amb els mitjans de què disposem, com són les ecografies, ara també en 3D, cap persona i sobretot professional de la salut (jo sóc llevadora) pot negar que l'embrió és una vida, i per descomptat una vida humana. Negar-ho és una hipocresia per tranquil·litzar la consciència de la covardia d'eliminar un ésser indefens, del qual el metge té la missió de curar i preservar-ne la salut i la vida. El gran error del PP, com molts altres, ha estat no canviar immediatament, en començar el seu mandat, recolzat per una majoria absoluta, la llei cruel i injusta imposada per ZP i la Sra Aído. Arriba tard. S'han eliminat moltes vi?des i s'han gastat milers d'euros amb els avortaments farmacològics i quirúrgics a dojo, sense cap restricció i totalment de franc, mentre es cobren medicaments necessaris per a la salut als pensionistes. No s'educa els adolescents i joves a ser responsables dels seus actes, s'imparteix una educació sexual genitalista, sense respectar el binomi sexe-vida, que per naturalesa (no per tradició o educació) van units, com el binomi menjar-vida. Així s'acaba per no respectar la vida i es vol creure i fer creure la gran mentida que l'embrió no és una vida huma?na i que la dona pot fer amb el seu cos el que vulgui. Jo amb això últim ja hi estic d'acord, però el fill és un altre cos i una nova vida. Tot noi/a té dret a ser subjecte d'amor i no només objecte de plaer, i que és necessari i convenient practicar l'autocontrol, això no es diu en l'educació sexual que s'imparteix.

Maquinació recaptatòria

Lluís Girbau Masssana. girona.

Sembla que disposar dels comptes corrents dels ciutadans de Girona sigui el propòsit ocult de la carta que ens ha enviat el consistori gironí. El títol "ganxo" de la carta per aconseguir-ho és "pagament de l'IBI en 3 períodes". La condició que posa és la domicilia?ció dels rebuts de l'Ajuntament de Girona i el "premi" que ofereix és el pagament fraccionat de l'IBI en tres terminis per a aquest any.

La lletra petita -emulant tècniques bancàries com les preferents i les clàusules hipotecàries- inclou que la domiciliació és indefinida i que el compte corrent formarà part de la base de dades de l'Ajuntament. També diu que s'autoritza l'Ajuntament a enviar ordres al banc per cobrar tot el que calgui d'acord amb les instruccions del mateix ajuntament: un altre que vol posar la mà a la butxaca quan vulgui. Una tàctica hipòcrita i lamentable. Si realment es preocupessin de les persones, no hauria de caldre la domiciliació per poder fraccionar els pagaments dels impostos, i més amb la greu situació actual: una nova perversa arbitrarietat de l'Ajuntament.

Dani Oliveras,

"un campió de casa"

Joan Gironès i Muñoz. vilablareix.

Aquest noi que de ben petit li va atraure fer pujades, baixades i remuntar pedres i troncs amb una moto i més endavant amb l'ajut dels seus pares va participar en carreres de trial, fins a aconseguir fer-se un nom en aquesta especialitat i obtenir destacades classificacions en trials fins a assolir un campionat del món en 125 cc i un subcampionat del món en 250 cc l'any 2005, aquest any s'ha atrevit amb el ral·li més dur del món, el Dakar, i no solament el va començar: també l'ha acabat. Tot un gran mèrit, ja que són pocs que poden presumir d'arribar a Valparaíso i a més fer-ho en el lloc 36 i haver estat el 4t dels que hi participaven per primera vegada. No s'ha escrit gaire de la teva gesta, ni en les informacions de TV3 ni en premsa escrita regional, molt centrada en les suposades grans figures; això no és d'estranyar, és un esportista de Vilablareix (Girona), el centralisme ja ens hi té acostumats, a deixar-nos de banda, ja s'ho faran. El teu èxit és ben teu, gaudeix-lo.

Gràcies, Dani, per la teva humilitat, la qual cosa t'ha portat a ser un esportista de molta classe, una gran persona i per aquest camí i actitut segur, segur, que conqueriràs molts èxits. Felicitats a tu, i com no, als teus pares, que amb aquests objectius complerts reben la recompensa del seu sacrifici anant amunt i avall quan intentaves fer-te un lloc en el món del motor.

Sílvia del Boli Blau

Esteve Gràcia i Cano. barcelona.

Tal com van les coses, mal em fa dir que m'esperava l'acomiadament de la Sílvia del Boli Blau de Banyoles. Després de gairebé una dècada de treball constant, d'arribar a la feina amb un somriure irreductible (en puc donar fe quasi notarial) i no tancar mai la porta al seu darrere, de viure sense horaris, de demostrar una entre?ga que hauria de fer enrogir de ver?gonya els cacics consistorials, la Sílvia s'acomiada (l'acomiaden!) entre el silenci culpable dels respon?sables polítics d'un cas que ve de lluny.

El nostre consistori sap prou bé el perquè d'aquest vergonyós acomiadament. Però benvolguts alcalde i regidors, capitostos dels serveis educatius i socials del Pla de l'Estany heu de saber que, abús rere abús (i com en sabeu, d'això!), la història fa el seu curs i acaba posant tothom al lloc que li pertoca. Malgrat els silencis. Malgrat les complicitats. I potser la indignitat no tingui encara una tipografia pròpia per escriure, amb justícia, cadascun dels vostres noms i llinatges, però la dignitat sí que la té: avui, el nom de la Sílvia del Boli Blau s'escriu en l'imaginari banyolí amb versals plenes d'agraïment i solidaritat, una lletra malauradament rara i escassa però amb l'estranya virtut, mai no ho oblideu, de manllevar-vos el bon son.