L'aspiració sobiranista de part de Catalunya és legítima, però opino que l'actitud del seu president, Artur Mas, és deslleial i contradictòria. El dret d'un col·lectiu a expressar la seva opinió, els seus desitjos i la seva volun?tat és legítim. Fins i tot el dret a decidir sobre aquestes qüestions pels canals democràtics establerts. En aquest cas, a més de legítim seria legal. Però el president Mas, que diu que defensa aquest dret, en realitat el perjudica. El perjudica perquè fa trampa, i ho sap perquè és intel·ligent.
En primer lloc, perquè mentre que per una banda defensa aquest dret dels ciutadans a ser consultats, per l'altra ja es pronuncia i fa campanya per la independència. Juga, doncs, amb dues baralles. Juga amb la baralla de defensar un dret en abstracte, per intentar així recollir adhesions, ja que a ningú no li agrada renunciar a un dret (el que sigui), i amb la de pronunciar-se ja per la independència, que en ella mateixa és una opció ben legítima, però que pot no ser compartida per tothom -com no ho és-, i la manera d'aconseguir-la pot no ser legal i fins i tot perjudicial per a la convivència. ¿Es defensa el dret a ser consultat i a decidir entre diferents opcions, posició àmpliament majoritària, o el de reclamar la independència de la manera que sigui, "sí o sí", ja molt més minoritària?
En segon lloc, fa trampa, també, amb la seva deslleialtat. Artur Mas és deslleial al càrrec que ocupa i a ell mateix. La Generalitat és part de l'Estat, i el seu president és el representant ordinari de l'Estat a Catalunya. Propugnar la secessió d'una part de l'Estat des de dins del mateix Estat, i valent-se dels seus instruments, és una clara deslleialtat institucional. I proposar-se incomplir o tergiversar el sentit de la Constitució (en lloc de intentar modificar-la, com caldria), que va ser votada massivament pels catalans i, a més, promesa o jurada pel mateix Artur Mas en prendre possessió de la presidència de la Generalitat, és una altra deslleialtat a la ciutadania que la va referendar i a ell mateix com a persona i com a president. Per poder fer això legítimament i honestament, abans hauria de dimitir de l'alt càrrec que ocupa i defensar les seves noves pretensions com a ciutadà i polític de base, no investit amb la púrpura de la presidència ni amb el diner de tots els ciutadans. Aquest és el marc de la legitimitat, de la legalitat, de la coherència i de la honestedat en què cal moure's en la vida política institucional. Fora d'aquest marc, el camp és molt més ampli, però abans cal renunciar a les prebendes i esperar que la ciutadania, democràticament, te les torni a atorgar.
Jugar amb dues baralles, amb trampa, és desprestigiar-se i desprestigiar la legítima causa per la qual es lluita. Artur Mas -amb perdó- es desacredita ell mateix i desacredita Catalunya. No juguem amb foc, President.
