Veient les seves explicacions la setmana passada quan exposava la seva primera compareixença judicial (que no l’última) les persones que l’estàvem escoltant vam tenir més aviat la impressió que vèiem un presentador de programes esotèrics de matinada d’un canal de televisió per cable nord-americà, que no pas un polític defensant els arguments que l’havien conduït a aital situació. Semblava que ens estava endinsant en els escrits de René Guénon.

Si Aristòtil hagués tingut oportunitat d’escoltar-lo, ben segur s’hauria esparracat la túnica en adonar-se que vostè únicament veia el seu món i no d’altres com mantenia Plató (li recomano la lectura del mite de la caverna).

És realment impressionant que digui que vaig presentar la queixa per després fingir una represàlia. És que no sap que jo ja vaig denunciar-ho per escrit el 29 de setembre de 2010? És que tampoc li consta la queixa que vam fer la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa al senyor Miquel Noguer el febrer de 2013 per la injustícia que representava que als funcionaris se’ns descomptés part del salari per estar malalts mentre que als càrrecs de confiança no perquè no treballaven a la corporació i no hi havia constància de control horari? Que no s’ha llegit la Llei 7/2007 de 12 d’abril? Que no ha sentit parlar de la cessió temporal de treballadors? Que no recorda els decrets que signa quan diu que no hi ha d’haver presència física? Si es pren la molèstia de llegir l’apartat de la dedicació horària segurament ho veurà més clar.

Deia Parmènides d’Elea que l’únic camí per arribar a la veritat és la raó. Deixem doncs que la justícia dictamini qui la té.

Miri, en cap moment he pressionat terceres persones per recuperar les funcions de premsa. I veig que el seus companys de partit li deuen tenir molt poca confiança per no comentar-li que algun d’ells (que per respecte a la seva persona no diré el nom) es va posar en contacte amb mi per veure com es podia reconduir la situació. Vostè és l’únic president que a data d’avui no té cap tipus de respecte pels treballadors públics: com a mostra d’una mala educació fora de tot dubte els convoca per desitjar-los bones festes i els fa esperar una hora abans que vostè, com a gran emperador, faci acte de presència acompanyat de la seva cohort (del llatí cohors) de càrrecs de confiança i cantants de varietés diverses.

Li recomano unes magnífiques declaracions d’un antecessor seu, el senyor Enric Vilert, que en data 2 d’agost de 2007 (potser per l’efecte de la calor) admet públicament que «hi ha assessors que no trepitgen la Diputació, i hi ha una raó de fons: el finançament dels partits, que s’hauria de resoldre».

Arribats a aquest punt i veient la magnífica fotografia dels vicepresidents de la Diputació i del cap de Gabinet davant dels jutjats (molt mudats tots ells), no puc deixar d’estranyar-me en no veure ni el camarada Cañada ni la senyora Surroca i la seva mare (aquesta última exassessora de nul·la presència corporativa) ni els diputats d’Unió a la Diputació, els senyors Blanch i Guinó. El primer, suposo que encara devia estar recordant el viatge a Tailàndia amb la seva senyora per veure carreteres per a la corporació, o bé dormint plàcidament com li sol passar en algun Ple de la Diputació o del Patronat de Turisme (tal com han comentat en diverses ocasions testimonis del fet que ja és de domini públic); això sí, tots dos ben cofois quan en el seu moment es varen repartir sense cap rubor les despulles econòmiques de Jaume Torramadé (10.000 € cadascun més a l’any) amb el seu vistiplau presidencial, en plena crisi econòmica i sense cap tipus de vergonya cap al patiment dels ciutadans que ho estan passant realment malament (veure hemeroteca corresponent).

Perquè miri, tal com escriu el bon professional del periodisme i millor amic, Ramon Iglesias, al Diari de Girona del diumenge 19 de gener, vostè només fa que viatjar per tot el món amb el Patronat de Turisme (o per vostè «de fer turisme»?), però quants ajuntaments gironins ha visitat en aquest any que fa que és president?

Definitivament, senyor Giraut, crec que hauria de demanar al seu partit que creés la sectorial de Ciències Ocultes, que de ben segur vostè en seria elegit president per aclamació.

I com diu el genial Benny Hill, per avui això és tot, però... to be continued...