La mort de Salvador Dalí va commocionar Figueres, Cadaqués i les comarques gironines el matí del 23 de gener del 1989, avui en fa vint-i-cinc anys. De fet, el món de l'art en general va lamentar la desaparició d'un creador inclassificable que havia escrit algunes de les pàgines més interessants, provocadores i delirants de l'art universal del segle XX. Però Dalí moria decrèpit (el seu estat de salut s'havia anat deteriorant molt en els últims anys de la seva vida), envoltat de polèmiques diverses (drets de l'obra, falsificacions, interessos d'alguns personatges que l'envoltaven...) i ?menystingut per diversos sectors de la societat catalana per les seves suposades idees polítiques (TVE va retransmetre en directe el seu funeral, i per a tot Espanya; TV3, no). Podia semblar que amb la seva mort s'acabaven definitivament els seus moments de glòria. Però un quart de segle després, i encara que alguns d'aquells prejudicis es mantenen (no hi ha cap carrer, ni cap plaça, ni cap altre espai públic a Barcelona que porti el nom de Dalí, per exemple), l'interès per la vida i l'obra del pintor de Figueres desperta un interès creixent, i ja se'l considera de manera unànime una figura imprescindible en la història de l'art del segle passat. Més de dinou milions de persones han visitat des del 1989 el Teatre-Museu Dalí de Figueres, convertit en punt de pelegrinatge de seguidors dalinians de tot el món; les exposicions que se li dediquen en qualsevol indret resulten sempre un èxit (el Museu Reina Sofía i el Centre Pompidou de París van batre rècords de visitants l'any passat gràcies a Dalí); la seva obra és cada cop més font d'inspiració per a nous artistes; es continuen publicant treballs i estudis sobre diversos vessants de la seva vida, i els seus escrits continuen essent reeditats i llegits... Són només alguns exemples de l'excel·lent estat de salut de què gaudeix avui el llegat dalinià, un èxit en el qual ha jugat un paper important la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres, encarregada precisament de vetllar per la preservació i la difusió d'aquest llegat.
