Cartes

24.01.2014 | 14:55

El canvi de sants
a Catalunya
Agustí Esteve i Orozco. President del Patronat de Sant Galderic.
Jaume Fàbrega, en el seu article del 10 de gener, argumenta que el canvi de sants a Catalunya va venir al segle XV, en el procés de castellanització de Catalunya. Permeti'm que faci meves les paraules d'en Joan Vilardell: "Una de les noves disposicions sortides del Concili de Trento, que va tenir l'església en deliberació una bona part del segle XVI, era la que facultava els reis per al nomenament de bisbes i abats. En tombar el segle XVI, comencen a posar-se en pràctica les noves disposicions i bisbes i abats ens vénen de Madrid. Sovintegen, doncs, els bisbes castellans, malgrat les inútils queixes de la Generalitat, i es comencen a sentir homilies i prèdiques en castellà a les nostres catedrals. Però en aquesta època Catalunya ja feia anys que reculava. La noblesa catalana, ja dimitida, més culta, es procura i, generalment obté càrrecs administratius, engruixint així les files dels funcionaris del poder central. La penetra?ció cultural castellana és impor?tant i es fa notar. El mateix ban publicat per Pau Claris uns anys després, cridant els ciutadans en defensa de la Pàtria, en època de la Guerra dels Segadors, fou editat en castellà. No ens hem d'estranyar, doncs, que en aquest medi la devoció per sant Isidre, canonitzat cap al 1620, i des de poc proclamat patró de la capital del Reyno i dels pagesos castellans, anés guanyant adeptes en el nostre país. Només ens faltava, per afavorir aquestes devocions, que Felip IV, en signar el Tractat dels Pirineus, regalés a França un bon tros de la Catalunya vella, on Sant Galderic tenia les arrels més profundes.
Així, ja a principis del 1700 gairebé a totes les esglésies de Catalunya hi havia culte a sant Isidre, fet constatat pels nombrosos goigs existents de l'època. És més, en moltes esglésies i petites parròquies d'economia minsa, en no poder finançar una nova imatge del sant a la moda, varen transformar les imatges de sant Galderic en sant Isidre mitjançant una substitució d'atributs: l'agullada per la rella. Ho podem veure ben a prop, a Usall, on encara fa pocs anys l'antiga imatge del segle XVII portava l'agullada, i també a Poqueres, on en treure-li l'agullada es va trencar, i quedà la paleta i un tros de bastó encastats als peus de la imatge. Ara ambdós Sants porten la rella i són "Sant Isidres". No varen poder fer-ho això a Olot, on la imatge del sant rossellonès és de la mateixa peça."

Carril bici
Girona-Olot

Baltasar Amargant i Puigdemont. LES PLANES D'HOSTOLES.
Li dirigeixo aquest escrit per manifestar la meva inquietud en el que respecta al carril bici Girona-Olot. Sóc una persona que disfruto caminant, ja sigui per la muntanya o pel carril bici. Com que faig moltes caminades per aquest carril, puc manifestar amb fets personals que en el trajecte Olot-Girona, a partir del túnel d'en Bas (l'antic), tot és baixada i, per tant, la velocitat que agafen alguns ciclistes és del tot desmesurada. El vianant a peu ha d'anar amb molta cura per no posar en perill la seva integritat, però no tot el temps un pot estar pendent dels ciclistes.
A dia d'avui, no conec cap cas greu d'accident, però sí diferents situacions delicades que ens hem tro?bat diversos usuaris d'aquest vial. Com es diu popularment "més val prevenir que curar", per això crec que seria convenient que l'organisme responsable de la gestió d'aquest vial col·loqués en diferents trams del vial uns rètols grossos que recordessin la velocitat a la qual els ciclistes han de circular. També s'hauria de demanar als ciclistes que facin sonar el timbre, ja que aprofitant el silenci de què es disfruta, s'escoltaria perfectament el senyal acústic. Desitjo que aquestes ratlles serveixin per trobar una solució al problema.

Exempts de tot
Cristina Burrassó. Girona.
Senyors/es veïns de Girona: Si volen passejar el seu gos deslligat (jo en tinc un i estic a favor de poder-lo deslligar en algun moment), si volen no haver de recollir els excrements de les seves mascotes del mig del camí (ja no dic del mig del camp), si volen consumir alcohol diàriament i deixar totes les llaunes o ampolles a terra, si volen tenir sexe un diumenge a la tarda enmig dels matolls (que fa anys que ningú neteja, darrere el Caprabo), si volen llençar escombraries perquè els fa mandra anar a la deixalleria i/o volen fer un munt de coses que per llei estan sancionades, vagin a les hortes de Santa Eugènia! Darrere l'escola Maristes. Sí, allà on seria agradable passejar, anar en bicicleta, allà on he viscut tota la infància i on els hortaires ho tenien tot impecable i ben cuidat (ja en queden ben pocs, d'aquells), doncs allà, ara, està tot permès, de dia i de nit i els dono la meva paraula que fins a dia d'avui, a ningú li han dit res, i per com funciona el consistori, d'ara endavant, tampoc els sancionaran.

Renovar-se (escindir-se) o morir
Joan Boronat Lecha. BLANES.
El PSC (excloent-ne alguns militants assenyats) ha votat contra el dret a decidir, perquè no es fa de manera "legal" (?), de manera que han decebut molts afiliats i electors, que, sentint-se traïts, ja miren cap a partits catalanis?tes. El PSOE, negant aquest dret, satisfà molts dels seus votants. En can?vi, l'argúcia d'una Espanya estructurada federalment (?) per enganyar el PSC irrita aquells que, abans que socialistes, són naciona?listes espanyols, que castigaran el PSOE derivant el vot cap a altres partits. Si volen governar, l'estratègia més raonable és desfer-se del PSC quan ja no necessitin desestabilitzar la política catalana; així, els votants del PSOE, satisfets que es desempalleguin de los cata?lanes, augmentarien amb escreix. El PSC hi sortiria guanyant anticipant-se a l'escissió, si vol mantenir credibilitat com a partit català. L'escindit PSOE recuperaria a Catalunya els fugits cap a la franquícia del PP i C's, condemnant aquests partits colonialistes a ser mers residus. Resultat: Descartada la fal·làcia del federalisme (desnaturalitzat), tant el PSOE com el PSC recuperarien vots.
Mentre no es declari la imminent independència i formem part d'Espanya, les esquerres catalanes han de procurar ser influents en la política espanyola, i en la d'Europa.
En qüestions d'àmbit estatal i europeu, el PSC, lliurement, votaria amb el PSOE i altres partits d'esquerres, mentre que, en qüestions d'interès per a Catalunya, votaria d'acord amb els partits catalans. Si la influència de l'esquerra de Catalunya per gover?nar Espanya i Europa s'aconseguís gràcies a l'escissió PSOE-PSC, demostraria que les escissions no tenen per què ser perjudicials per al poble. És a les mans del PSOE i PSC poder demostrar aquesta agosarada teoria.

Enllaços recomanats: Premis cinema