L´esport exigeix transparència

24.01.2014 | 14:55

Tot i que i que va començar apuntant "amenaces i atacs a la meva família" com una de les causes de la seva dimissió, el cert és que l'obscurantisme en el fitxatge de Neymar ha acabat provocant la inesperada renúncia de Sandro Rosell com a president del FC Barcelona

La insistència d'un dels 160.ooo socis del Futbol Club Barcelona, que no es va conformar amb les explicacions oficials i va portar al jutjat les seves sospites de cartes amagades en el fitxatge de Neymar, ha acabat provocant la dimissió del president de l'entitat, Sandro Rosell, davant el fet que el jutge havia acceptat instruir el cas i que aquest afer centraria tota l'atenció pública, com es va demostrar en la presentació de la consulta sobre la remodelació del Camp Nou. Atès que la querella se li adreça de forma personal, el gest de Rosell pot ser beneficiós per al club, un element que cal valorar en la seva mesura. El Barça és una institució amb una història, una solidesa i uns actius de futur que van molt més enllà de les successives juntes directives, i aquestes tenen el deure de gestionar i construir, i també de no perjudicar. Però aquests deures no es compleixen només apartant-se per no embrutar quan van mal dades, sinó fent les coses de manera que afers com aquest no arribin a succeir. La justícia dirà, o almenys cal esperar-ho, si en el fitxatge de Neymar tot és tan net com pretenen Rosell i la junta, però l'admissió de la querella indica que hi ha matèria per avalar la sospita. Per desgràcia, no se'ns fa gens estrany imaginar que un gran contracte com aquest conté un laberint de clàusules i serrells entre discrets i secrets, i que hi intervenen i hi paren la mà molta més gent que el jugador i el club en què jugava. La idea que un esportista pugui ser "propietat" d'algú, i que en la compravenda hi suquin facilitadors i intermediaris, fa de mal empassar, però la realitat és que hi ha qui inverteix en el futur dels esportistes com si fos en accions a la borsa, contribuint així a disparar preus i embogir els pressupostos. L'esport, escola de valors, passió vital de tantes persones com a practicants o seguidors, no mereix res de tot això. En la seva part societària i empresarial també s'ha de practicar el joc net, i l'amor a uns colors no ha d'encegar els aficionats: cal exigir transparència a tots nivells i fins a les darreres conseqüències.

Enllaços recomanats: Premis cinema