Les diades s'estalonen. Es viuen a pocs llocs com a Tossa. N'és un digne colofó la presentació d'un llibre previst per demà dissabte. Forma el número onze -Déu n'hi do- dels Quaderns d'Estudis Tossencs. N'és autor en Mario Zucchitello i Gillioli. Amb paciència benedictina, i resseguint els principals Arxius d'Història del país i de l'estranger, el llibre s'acosta a les sis-centes pàgines. És el fruit de quaranta anys de recerca. Duu com a subtítol Una història de Tossa i la seva gent (1186-1835). Des de les "Fonts documentals" fins a la "Pietat religiosa", forma set capítols completíssims que sacien l'esperit més curiós i aventurer que us pugueu imaginar. Així, al costat del capítol "El mar", propi del tema mariner, hi trobareu "La terra", on s'emmarquen els trenta-quatre masos d'aquest municipi de la Costa Brava que va de Cala Morisca a Salionç; d'Es Cap d'Or al Puig de Cadiretes. Hi apareixen també els trets de la vida quotidiana i els exponents més singulars de la pietat religiosa com la reconstrucció històrica i litúrgica de l'Església de Vila Vella, les confraries i les ermites. Al costat d'això, les múltiples il·lustracion i gravats i tot un gavadal de dades erudites. Amb més de cent pàgines d'aparat crític annex.
D'origen italià i tossenc de cor, l'amic Màrio és un historiador nat. Ben pocs n'hem conegut com ell; des del punt de vista de la seva elaboració, el llibre és un autèntic capolavoro. Es titula En mar i en terra. Acompanya la capacitat d'investigació d'en Màrio, una conversa amena i erudita. En aquest llibre, el rigor veraç i la fina ironia, de factura italiana, s'esplaien en els racons més amagats d'aquesta vila marinera que l'autor estima apassionadament. El sentireu parlar salat, com els vells pescadors i també els veïns més joves. Perquè a Tossa es continua parlant salat. I que sigui per molts anys. Només cal dir que en Màrio és un dels dos obrers de Sant Sebastià. I ja està tot dit.
