PIRÒMANS EN EL GOVERN

24.01.2014 | 14:55
PIRÒMANS EN EL GOVERN
PIRÒMANS EN EL GOVERN

"L'actitud del PP és frustrant i desmobilitzadora del vot de molts espanyols que ja perceben la corrupció com el nostre segon problema després de l'atur"

Penso que el senyor Rajoy és un home intel·ligent que va procurar envoltar-se de gent intel·ligent quan va formar el seu govern. Per això no comprenc algunes coses que passen. L'últim va ser prohibir la manifestació d'abertzales a Bilbao amb el mal resultat que al final els nacionalistes es van manifestar al costat dels radicals. Aquí el PNB també va sortir malparat, perquè no cal anar amn males companyies que al final sempre surten malament. Els de Bildu volen portar el PNB al mateix hort al qual Esquerra ha portat CiU, però els d'Ajuria Enea són més llestos que els del Palau de Sant Jordi. Quant a la decisió del nostre ministre d'Interior, Talleyrand li diria que és pitjor que un crim perquè és una estupidesa i els americans l'acusarien de disparar-se un tret al seu propi peu, com els texans passerells que manegen malament el colt. ETA, totalment derrotada per l'estat de dret, està fent passes cap a la seva desaparició, i ho fa amb falta d'habilitat, a la seva manera i al seu ritme. Ningú que veiés l'aquelarre de Durango i les cares llargues que hi havia pot pensar que allà se celebrava alguna cosa o que havien guanyat alguna cosa. Ni la independència, ni Navarra, ni Lapurdi. A ETA no cal donar-li ni aigua durant el procés, encara incomplet, ja que li falta demanar perdó per tot el dany causat i lliurar les armes, però és barroer posar-li travetes i donar-li excuses.
El Partit Popular, que sustenta el Govern, en comptes d'enfrontar l'escàndol Bárcenas, tallar un parell de caps, reconèixer el que s'hagi fet malament i corregir el rumb, ho nega tot, destrueix discos durs i regateja informació al jutge instructor. L'actitud del PP és frustrant i desmobilitzadora del vot de molts espanyols que ja perceben la corrupció com el nostre segon problema després de l'atur. És una estratègia suïcida. Pot ser que a curt termini doni rèdits però el mal que aquesta actitud superba i displicent fa a la nostra democràcia, encara molt jove i immadura, és molt gran. La ministra de Sanitat, Ana Mato, és un altre mal exemple i contrasta amb el que passa en països on els ministres dimiteixen per copiar una tesi o mentir en un accident de trànsit i amb la seva dimissió reforcen la democràcia. Quina enveja! I que no em diguin que PSOE, CiU o UGT tampoc tenen les mans netes perquè no les tenen... però no són al govern.
El ministre d'Educació mereix un paràgraf a part perquè ha incorregut en el mateix pecat que tots els seus predecessors, el que es diu ensopegar set vegades en la mateixa pedra, perquè ja portem set plans d'Educació des que ens fem les lleis en lloc de rebre-les. El senyor Wert ha estat incapaç d'acordar la seva reforma amb l'oposició, que ja ha anunciat que la llençarà a la bassa tan bon punt governi. Els nostres nens no es mereixen aquest govern ni aquesta oposició. No és correcte que la llei d'Educació canviï cada vegada que canvia el signe polític del govern i que tinguem els alumnes pitjor preparats de l'OCDE, els mestres menys estimulats i els pitjors resultats acadèmics. Cap universitat espanyola entre les cent millors del món! Els hauria de caure la cara de vergonya a tots els responsables d'aquest disbarat. Per acabar-ho d'arreglar, el sr. Wert s'ha enfrontat graponerament amb les comunitats autònomes que tenen llengua pròpia cooficial i ha ficat la pota amb les beques Erasmus. No hi ha qui doni més en menys temps.
Pel que fa a l'avortament, són ganes de ficar-se en un altre jardí ple de mines quan no feia cap falta. La llei de terminis funcionava bé, no es parlava de l'assumpte i fins i tot havia disminuït el nombre d'avortaments. Ruiz Gallardón s'hi deixarà moltes plomes i el que la seva imatge tingués de liberal perquè s'ha aliat amb els sectors més reaccionaris del seu propi partit, on n'hi ha també que no hi estan d'acord. L'avortament no em sembla un dret perquè és sempre un drama però tampoc em sembla que pugui ser penalitzat i encara menys que l'estat pugui ficar-se en un assumpte que depèn de la consciència de cadascú i per això el que està fent el ministeri de Justícia no em sembla bé i restarà molts suports a aquest govern. No són temps per intentar governar consciències.
Un altre que no pot quedar fora d'aquesta llista de piròmans és el ministre d'Indústria, que va deixant bassals allà per on passa. La seva reforma de les tarifes de les renovables ha irritat inversors nacionals i internacionals, que han demandat el Govern per canviar-los les regles del joc a meitat del partit. Tampoc ha estat brillant el seu comportament amb l'anomenat dèficit tarifari o en gestionar el preu de la llum, anul·lant davant el clamor social la subhasta de desembre (una pujada de l'11%) per suposades irregularitats o indicis de manipulació que després no s'han comprovat per la CNMV i anunciant una reforma del sistema que ningú sap com serà però que previsiblement no ens aclarirà com es fixen aquests preus. Amb Soria no es fa la llum sinó que augmenten les tenebres de la improvisació i de la inseguretat jurídica.
Segur que me'n deixo fora algun més.

Enllaços recomanats: Premis cinema