El PP no pot construir un bulevard a Burgos. Convé recordar que la formació conservadora compta amb 186 diputats al Congrés, tres d'ells procedents d'una circumscripció burgalesa en la qual els populars van arrasar en les generals de 2011 amb un 55 per cent dels sufragis. S'insisteix que la dreta va guanyar les últimes municipals al barri explosiu de Gamonal, però aquesta dada gaudeix de reversibilitat. A saber, molt deficient ha d'haver estat la gestió per perdre suports tan consolidats. El separatisme burgalès no figurava en la bigarrada agenda d'amenaces que s'abaten sobre l'estabilitat del país, però Ana Botella es va apressar a parlar de "els atemptats de Burgos". El PP és a punt d'etiquetar de terrorista una tercera part de la població, com l'Iraq de Saddam.
Si Madrid ha de reconquistar Burgos, la situació és fins i tot més greu que els seus presagis. A milers de quilòmetres de la plaça castellana es registrava simultàniament una altra injustícia flagrant. L'ominós silenci de la premsa nord-americana sobre la històrica visita de Rajoy a Washington confirma l'enveja suscitada als Estats Units per la prodigiosa recuperació espanyola. Sort que Ana Blanco dóna per segura la sortida de les crisis als Telediarios, així se sobreviu a RTVE-Granma-Pravda. L'encaixada de mans d'Obama al president del Govern espanyol va ser d'intensitat zero en l'escala diplomàtica, una altra prova de la gelosia de l'americà davant un governant que l'està eclipsant en el panorama planetari.
Mentre el primer president nord-americà negre després de Morgan Freeman felicitava de mal grat Rajoy per governar a l'entera satisfacció de Wall Street, esclatava una revolta en la burgesia burgalesa. Des d'una perspectiva etimològica, és molt apropiat que la protesta sorgeixi en una ciutat que defineix l'exhausta classe mitjana. I encara que Burgos aporta una geografia estranya per a la ignició d'una revolució, no és menys sorprenent que Birmingham (Alabama) o que la Rússia camperola per a l'aixecament industrial profetitzat per Karl Marx.
Burgos pesa més que Washington, fins i tot en els informatius laudatoris dels mitjans del Govern. Inspirats secretament per aquest realista disfressat de romàntic que respon per Obama, els burgalesos de classe mitjana es van sentir com si el seu país hagués retrocedit a la segregació dels anys seixanta, una vegada que el PP abona la filosofia de la plantació, així en condicions laborals com en salaris. De la mateixa manera que ha ocorregut en altres mobilitzacions, els ciutadans protesten per tants motius a la vegada que costa discernir l'arrel exacta d'un malestar creixent que comença a esglaiar al Govern de Rajoy. L'altra riba segueix sense donar senyals de vida, gràcies al trànsit ideològic del socialisme al reumatisme excepte en l'agitat PSC.
El PP tampoc pot imposar la seva llei de l'avortament a Extremadura. No només es desmarquen els votants burgalesos, sinó fins i tot els alts càrrecs. Obama va haver d'introduir alguna de les seves reflexions sobre la governació com a seducció en la seva xerrada amb l'intèrpret de Rajoy. Encara que Antena 3 assigni sense matisos la paralització del bulevard a la violència, els jubilats que s'han aixecat a les sis del matí per obstaculitzar les obres no semblen especialment terroristes, excepte en la definició gairebé omnicomprensiva d'Ana Botella. A canvi, la majoria dels veïns del Gamonal entrevistats es mostren més articulats que el president del Govern, a banda d'experts en les tàctiques d'exposició mediàtica. Media savvy, que diria Obama.
A Burgos s'ha aguditzat la convicció que la fragilitat del poder només es veu superada per la seva incompetència. Occident es va fer ingovernable quan els governats es van fer més intel·ligents que els seus governants, però el PP se segueix pronunciant com si la citada inversió no s'hagués produït. La resposta a la protesta burgalesa consistirà a reforçar la Llei de Seguretat Ciutadana. Amb tot, seria injust no reconèixer que els populars han experimentat per primera vegada la por, fins al punt que Ana Mato retirava precipitadament una llista de pagaments hospitalaris addicionals que anava a cursar amb una rebel·lió a les regions populars. Burgos ha obligat a refer el discurs de plantilla, amb la seva melodia dels sospitosos habituals catalans, bascos i antisistema. Napoleó III va concebre els grans bulevards parisencs per facilitar les descàrregues d'artilleria que aixafarien la plebs entremaliada. Els seus imitadors tenen més dificultats per explorar la mateixa estratègia.
