Cartes

CAP Joan Vilaplana

de Taialà

M. Carme Ribas i Mora. filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora.

Al maig farà dos anys que gaudim del CAP Joan Vilaplana de Taialà. Des del desembre del 2012 rebem servei domiciliari a causa d'infeccions i nafres a la cama d'en Raimon que segueix la Dra. Laura Guerrero i té cura d'elles la infermera Maria Puig amb un tracte amable i professional extraordinari acompanyada de la Carlota i ara la Núria. Tenen reforç per als malalts més crònics de les infermeres gestores a domicili la Marta Quirch sempre, que és qui contacta amb els metges del Trueta i l'Alícia Ruiz alternativament, la seva presència al llarg de tant de temps junt amb la Maria fa que formin part de les nostres vides, el teu dia a dia, els teus dolors, els teus ànims, aquest tracte tan directe ens ajuda a tirar endavant i pensar que si avui és dolent demà serà millor, com diu la Marta o la Maria això està molt bé? El setembre estarà curat? Però encara hi és? Però si no fossin per aquets ànims no sé què faríem.

Quan un fa un agraïment tothom hi està englobat des de la directora, la Dra. Ester Fages, i el seu adjunt, Josep Antoni Carpio, que ens ha atès a vegades a domicili. Si una cosa funciona vol dir que està ben gestionada; les extraccions de sang, urgències a domicili i, a més, tenen un tracte molt humà.

En nom d'en Raimon i meu demostrar-los el nostre agraïment per tot i especialment al darrer i greu contratemps que ha patit, des de l'ingrés i pas per l'UCI fins ara que estem a domicili i continuen fent el seguiment a casa desitjar-los que l'any 2014 sigui molt millor i que ens arribi amb molta salut i que puguem continuar comptant amb ells com fins ara per tenir cura de la nostra persona. Gràcies a tots i bon any 2014.

Parc natural coix

Carles Font i Planella. Delegat

Territorial a Girona de la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques.

Decepció ha estat la sensació en llegir a la premsa i de comprovar-ho en el Decret, que s'ha aprovat la junta rectora del parc natural del Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter sense atendre cap al·legació ni fer cap canvi del projecte presentat a informació pública.

És incomprensible que la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques (FECDAS) no estigui a la junta rectora, quan forma part del Consell Assessor de les Illes Medes. Els clubs federats de la FECDAS han estat cofundadors de la Reserva Marina de les Illes Medes. Des de fa més de 40 anys ha desenvolupat activitats subaquàtiques com l'apnea i fotosub a l'àmbit del parc.

Abans que es creés el Parc Natural, la FECDAS va desenvolupar diferents projectes de conservació del medi i regulació d'activitats recreatives subaquàtiques conjuntament amb la Direcció General de Pesca i Acció Marítima del DAAM de la Generalitat de Catalunya. Projectes que estem exportant en la nostra participació en comissions europees i que ens hem guanyant un bon prestigi. Quina contradicció, ens valorem més a fora que a casa!

Per tant, és una llàstima que aquest maxi-parc no estigui representat per totes les entitats implicades i aquesta línia d'imposar i no deixar participar a tothom condiciona al parc en néixer coix i sense futur. S'augura ple de reclamacions i manifestacions com vàrem coorganitzar l'any 2002 per les Illes Medes que va ridiculitzar el govern i va haver de retirar les seves imposicions sense consens. Decebedor!

La llei de l'avortament

a debat

Paquita Xarles Arnau. girona.

Voleu dir que en comptes de tanta teoria barata i picabaralles polítiques de mal gust no seria més positiu que ens dediquéssim a formar i ajudar la joventut? M'esgarrifa sentir senyores mares de família amb carrera i algunes de medicina defensar l'avortament lliure invocant el dret de la dona a triar si vol o no ser mare. La dona en el moment de la concepció ja és mare i té el deure de protegir aquella vida acabada d'engendrar, i el fill té el dret a néixer, el dret de la mare acaba quan comen?ça el dret del fill. En cada avortament hi ha una mort d'un ser indefens, tant si és legal com il·legal i deixant a part religions i ideologies. És així ens agradi o no. Qualsevol doctora en medicina sap molt bé que si la seva mare embarassada hagués avortat ella no existiria. Deixeu ja d'enganyar, els ciutadans no som idiotes. Que moltes dones que avorten no troben les ajudes que necessiten, segurament, que els falta formació i informació, també. Un deure precisament dels polítics i de tots plegats és proporcionar a?ques?tes ajudes i formar la juventut com cal, tots tenim la nostra part de culpa i ens cal assumir-la. Però el vostre llenguatge en aquest afer deixa molt a desitjar.

Srs. polítics i persones amb carrera, si us plau, no el convertiu en una propa?ganda per guanyar vots, el tema és molt seriós i pot tenir conseqüèn?cies molt greus. Els nostres joves mereixen respecte, no els podem manipular en nom d'una falsa llibertat.