omés han de veure la nostra classe política, per copsar que vivim en un país surrealista. Si hi ha un personatge conegut de casa nostra, amb un perfil internacional incalculable, aquest és Salvador Dalí. I no cal el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort per reconèixer aquest fet. Encara avui, en temporada baixa, veuran el lent però continu degoteig de turistes pel centre de Figueres que visiten el museu.

Més enllà de la projecció internacional de Dalí, el centre projectat a la casa natal de l'artista pot ajudar que el milió i mig de visitants de la Fundació Gala-Dalí passin més temps a Figueres. Si hi ha un geni comparable amb el pintor, aquest és Ferran Adrià. Un exemple, només han de descobrir un llibre com El menjar de la família, ple de receptes reinterpretades pel cuiner, per conèixer un munt de plats senzills, saborosos i ràpids: aquest era el menjar quotidià de l'equip professional d'El Bulli, i que demostra l'enorme saviesa d'un equip de cuiners punters al món. La projectada Fundació a Roses, que posarà en solfa el llegat d'Adrià, almenys en el projecte inicial, sembla una obra desmesurada. Que el respecte pel paisatge de la Costa Brava s'uneixi al merescut homenatge al cuiner. Que el turisme no mati el territori. Alhora, que l'Alta Velocitat no mati al tren de rodalies, perquè ambdós es complementen. L'AVE va transportar el 2013 en el recorregut Barcelona-Girona-Figueres, un milió dos-cents mil viatgers, mentre que el convencional arriba als 4,4 milions de viatgers, amb una pèrdua d'un 5% del passatge del 2012. Les dues línies, amb un rodalies d'estiu més actiu, són compatibles i fan un territori connectat i competitiu.