testimoni de càrrec

26.01.2014 | 06:52
testimoni de càrrec
testimoni de càrrec

Comentar en 1.800 caràcters Testimoni de càrrec, autobiografia de Quim Nadal a la política catalana, és temerari: com cloure 771 planes denses i àgils en poques paraules? Podem destacar, però, que és una mirada personal, crítica, franca i apassionada de la història recent de Catalunya, del PSC i d'un dels seus dirigents més destacats. Personal, perquè el protagonista no s'amaga mai: relata, pensa i actua. Crítica, perquè reflexiona i comenta fets i actituds personals amb franquesa i claredat. Apassionada, perquè viure amb el ritme i intensitat que s'exhibeix, sols pot ser fruit d'una passió política poc comuna i, explicar-ho com ho explica, d'una passió excepcional per la historia del país i la pròpia.
Nadal, com Fontana, té una virtut poc freqüent en els historiadors: sap escriure. Els seus llibres són productes literaris, amables per al lector. El que ens ocupa, basat en un dietari i, per tant, de llenguatge telegràfic, de pinzellada mínima, corria el risc de caure en la monotonia. L'autor l'estructura de manera que el dietari es converteix en la constància quotidiana i exemplificada de la reflexió i la narració amb què avença el relat. També permet, com a mínim, dues lectures diferents: la cronològica, la que ens proposa amb el discórrer del llibre o la que ens sembli més atractiva segons la temàtica que ofereix l'índex.
Nadal, historiador, escriu la història del Nadal polític. Amb professionalitat. Explica, aporta documents, deixa el terreny preparat perquè, qui vingui després, tingui tots els elements possibles per analitzar un temps, un país i uns personatges.
Nadal, polític, no se'n pot estar de servir-se del Nadal historiador per ser present i influir en uns moments que valora com a decisius per Catalunya.
Fàcil de llegir i revelador: els ingredients per conèixer passant-s'ho bé. En paraules de Joan Manuel del Pozo, un gran llibre.

Enllaços recomanats: Premis cinema