El rescat de la banca espanyola ha acabat aquesta setmana. Comença una etapa de més estabilitat financera i d'esperançadores perspectives però encara es pot retrocedir si es cau en la temptació de l'autocomplaença. No podem ignorar el camí transitat fins aquí i la seva perniciosa deriva: la corrupció i l'enuig dels ciutadans amb els seus dirigents. A això caldria afegir l'elevat atur endèmic i els dubtes que susciten els indicadors econòmics després de l'esclat d'una bombolla que actua com una herència enverinada sobre el creixement productiu, les institucions i l'educació. El mèrit, el treball i la innovació han de ser els factors essencials d'una transparència fins ara sepultada pel clientelisme, l'amiguisme i la conxorxa consentida per les administracions. Aferrar-se al progrés significa donar l'esquena a les martingales d'unes elits polítiques extractives que, segons la tesi esgrimida per Daron Acemoglu i James A. Robinson en el seu assaig Per què fracassen els països, s'afanyen sistemàticament a capturar rendes en benefici propi generant bombolla rere bombolla en comptes d'incentivar l'educació, la investigació i l'emprenedoria com a palanques de l'enlairament econòmic i social. L'Estat espanyol ha de tenir tres prioritats, segons Olli Rhen, el vicepresident de la UE i comissari d'Afers Econòmics: completar la reforma laboral posant l'èmfasi en les polítiques actives d'ocupació, canviar a fons els serveis professionals i redreçar el sector energètic. Encara queden per endavant canvis "que portaran més de deu anys". Rhen ho sap per pròpia experiència. Va ser el temps que va invertir el seu país, Finlàndia, a superar una situació semblant. El Govern ha d'insistir en la recuperació del capital humà arrossegat per l'atur de llarga durada i la lluita contra el frau en la desocupació. També seria necessària una reestructuració dels mercats i dels organismes reguladors per incrementar la competència i la protecció del consumidor, a més d'una simplificació administrativa per acabar amb les traves burocràtiques que dificulten l'operativitat de les empreses. I també un model educatiu que ensenyi els alumnes a pensar per si mateixos per consolidar un dels eixos de progrés indispensables per a l'evolució del país i un sistema de finançament que no penalitzi les comunitats més dinàmiques.