Més atur, menys aturats: coses de l´estadística. Segons l´Enquesta de Població Activa, en l´últim any la taxa d´atur a Espanya ha crescut d´una centèsima, però el nombre d´aturats ha disminuït de 65.000 persones. Per què? Perquè també s´ha reduït la població activa, que és la referència per calcular la taxa. L´Espanya laboral s´encongeix: més d´un quart de milió de persones en un any. I l´Espanya que treballa, també: 190.000 ocupats menys. Menys aturats però també menys ocupats és un mal negoci, perquè l´ocupació és la que ho aguanta tot. Els ocupats paguen les seves factures i les dels altres, sigui per la via directa o a través dels impostos i les cotitzacions que alimenten el sistema públic. Si l´ocupació no creix, no ens en sortirem.

També és veritat que es frena el ritme de destrucció. El 2012 la caiguda de l´ocupació va ser de 850.000 persones. Passar d´aquesta xifra a «només» 190.000 pot ser un canvi de tendència, sempre que la crisi estigui realment en via de sortida internacional. La destrucció d´ocupació ja es va frenar el 2010 respecte al 2009, però després va tornar a la càrrega perquè la crisi, segons que sembla, tenia forma de W. Ara estaríem sortint de la segona V, encara que Olli Rehn diu que ens costarà deu anys recuperar les taxes d´ocupació que teníem abans de l´esclat de la bombolla. El camí pot ser llarg i dolorós, i passar per senderes incertes.

Saben on s´ha creat ocupació? A l´agricultura. No en termes relatius, sinó absoluts: mentre el conjunt de l´economia perd 199.000 llocs de treball, l´agricultura en guanya 7.000. Les pèrdues més grans es registren en els sectors de serveis i construcció. Els que demanaven pitjors qualificacions professionals. S´estan transformant en camperols els manobres i les reposadores de lineal d´hipermercat? Una altra sendera incerta: s´han creat 140.000 llocs de treball a temps parcial mentre es destruïen 339.000 ocupacions a temps complet. Fem convergir les dues sendes i ens trobarem que la fletxa assenyala cap a un país de treballadors agraris a temps parcial. O sigui, jornalers. Força lluny del canvi cap a sectors de més valor afegit. Però alguna cosa caldrà fer als camps quan en treguin les plaques solars.

La Junta d´Andalusia aposta per la construcció contra les seves grans xifres de desocupació, es rep triomfalment el recompte anual de turistes i creix l´ocupació agrària: