LLETRES

Ningú no es mou

27.01.2014 | 07:10
Ningú no es mou
Ningú no es mou

"Baixen els salaris dels treballadors i pugen els ingressos dels "executius""

Cada dia, un nou esglai econòmic. Per a la gran majoria, és clar. L'estudi elaborat per Oxfam, tot i que no sorprèn, és demolidor: la meitat de la riquesa mundial està en mans de l'1% de la població; el capital de les 85 persones més riques del món és igual que el de 3.570.000.000 pobres. Des que va començar la crisi, el 2007, els rics són més rics i els pobres, més pobres.
Més. A Espanya, els 20 més rics tenen tant com el 20% més pobres; i si el 20% dels més rics té el 44% dels ingressos declarats, l'altre 20%, el pobre, només toca el 6,6%. A l'ex-classe mitjana ens corsequen a impostos, però les grans empreses nord-americanes com Google, Microsoft, Apple, etc., el 2012 només van tributar, plegades, 1.251.608 €. I no parlem del frau fiscal "nacional". Ni de les retallades en sanitat, educació i en la resta de serveis socials que, òbviament, només afecten els "pobres". Baixen els salaris dels treballadors i pugen els ingressos dels "executius"; hi ha un 0,2% menys d'atur, però gràcies als qui se n'han anat o als qui tenen feina temporal i ja són "quatrecentistes". I diuen que sortim de la crisi! Però ningú no es mou, tot i l'evident fracàs -no pas pels rics- de la doctrina que mena: el neoliberalisme.
Es pot revertir la situació? Seria imprescindible regular els mercats, eliminar els paradisos fiscals, legislar una fiscalitat progressiva de veritat, recuperar els drets perduts, crear treball -públic o privat-, invertir en investigació, establir taxes financeres, etc., etc. És a dir: crear riquesa per a tots. Però abans, s'ha d'acabar amb un sistema que està destruint el món. Amb nosaltres a dins. S'ho deixaran fer? Fins quan durarà? Quant de temps es pot resistir?

Enllaços recomanats: Premis cinema