LA tots els companys/es

a crítica de la majoria dels partits polítics a la Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) s'ha centrat en la pèrdua d'autonomia local i a reivindicar la continuïtat dels serveis que ara ofereixen els ajuntaments. No obstant això, ha passat pràcticament desapercebut el reforçament del paper dels funcionaris d'habilitació nacional en l'aplicació de l'estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera.

En efecte, en el preàmbul de la llei hi ha escrit que, per aconseguir un control econòmic-pressupostari més rigorós, el Govern central fixarà les normes sobre els procediments de control, la metodologia d'aplicació, criteris d'actuació, així com drets i deures en el desenvolupament de la funció interventora. I es regula que, per enfortir la independència d'aquests funcionaris, la seva selecció i formació correspondrà a l'Estat en detriment de les atribucions que ja tenia la Generalitat de Catalunya.

Tot plegat, segons l'opinió del legislador, ajudarà a clarificar i delimitar els diferents àmbit d'actuació d'aquests funcionaris i els càrrecs electes. Els empleats públics exerciran les funcions pròpies del règim d'intervenció i fiscalització de la gestió economicofinancera. I les actuacions dels càrrecs electes es fonamentaran en aspectes d'oportunitat o conveniència.

S'assenyalarà a cadascú la feina que li pertoca? És desautoritzarà els polítics que fan coses que no saben o que parlen d'allò que no entenen? Què sap el gat de fer culleres?

Si aquesta és la voluntat del legislador, s'equivoca de mig a mig. És un menyspreu per als municipis als quals es considera uns menors d'edat que s'han de vigilar permanentment. I a la vegada fomenta la percepció populista del funcionari que mana més que l'alcalde perquè es confon interessadament la responsabilitat de fer respectar la llei amb el poder de decisió que pertany als òrgans de govern (Alcalde, Junta de Govern i Ple).

S'inicia, doncs, una etapa d'un control econòmic rígid i exhaustiu que serà interpretat per molts equips de govern com un destorb a la seva tasca. I, a la vegada, l'oposició acusarà els funcionaris de fer el joc als qui governen.

En aquestes circumstàncies els servidors públics, més que mai, hauran de defensar la seva professionalitat i independència de criteri per aguantar les envestides d'uns i altres. I intentar aconseguir l'empara de la Sindicatura de Comptes en els conflictes que puguin sorgir.

Ara bé, amb l'actual estatus, els habilitats nacionals, com uns nàufrags aïllats, hauran d'assessorar sobre la legalitat dels assumptes econòmics i evitar convertir-se en uns comissaris tecnòcrates. Ni del conseller Mas-Colell, ni del ministre Montoro.