Els poderosos mundials es van reunir per primer cop a Bildeberg, i els espanyols i catalans ho fan a Fonteta, en un acte organitzat per una empresa de caçatalents, com si algun talent es pogués caçar en una reunió de polítics espanyols i catalans. Més abonat tenia el camp per cobrar-se peces la colla de caçadors de senglars que va entrar al recinte, però després es va saber que hi eren només com a proveïdors.

El Club Fonteta -així es coneixerà a pertir d'ara- no deixa de ser un Club Bildeberg de regional. Empresaris de tots els sectors i polítics de totes les ideologies (CiU, PP, PSC...), conscients que hi ha situacions que requereixen aparcar les diferències i sumar esforços, van abordar temes importants. La consulta? La sanitat? L'ensenyament? No: la situació econòmica.

La seva, per descomptat. I els resultats no poden ser més positius: es va llegir l'estudi d'Oxfam segons el qual Espanya és l'Estat amb més desigualtats d'Europa, només per darrere de Letònia (brindis i aplaudiments), i que els 20 espanyols més rics tenen tants diners com el 20% de la població (copets a l'esquena dels afortunats i desitjos que la bretxa s'ampliï). A les postres -ja amb diverses ampolles buides a cada taula- s'explicaven acudits sobre ciutadans que es prenen seriosament les polèmiques entre polítics ?espa?nyols i catalans o entre populars i socialistes, Pere Navarro es volia federar amb tothom, Jordi Pujol s'abraçava a Esperanza Aguirre i demanaven cafè per a tothom davant la riallada general, i Màrius Carol recitava un poema èpic sobre el rei Juan Carlos enfilat a una cadira -Carol, no el Rei-. L'únic moment de tensió va tenir lloc quan van coincidir Presidentmàs i un ministre popular als urinaris, i aquest va saludar-lo amb el clàssic "picha española no mea sola", la qual cosa va iniciar una discussió sobre el fet diferencial.

Si vostè, lector, no era a Fonteta, comenci a preocupar-se: reunió de pastors, ovella morta.