He vist la nova pel·lícula de Martin Scorsese-El lobo de Wall Street-, la biografia desmesurada d'un personatge excessiu, explicada amb un metratge descomunal i un desplegament de luxosos desgavells. Però no és un mal relat, ja que supera la prova del cotó: que arribi a caure bé un personatge que és un autèntic cabestre, un neci politoxicòman i un xerraire de fira. Scorsese ens ha endossat, a més, un fulgurant tractat sobre el capitalisme americà, no crec que n'hi hagi cap altre. Fins i tot François Hollande està tornant-se un altre Blair i el capitalisme renà va passar a millor vida: a Alemanya s'erosionen, efectivament, els salaris.
Scorsese -que va estudiar per a capellà- ens estripa aquest capitalisme fins aïllar l'ele?ment actiu, la llavor, la sal essencial, i el seu nom és anhel. És clar que un atribut tan pròxim al sexe, al gaudi i a l'art, no podia anar molt lluny de la religió i és per això que en a?ques?ta pel·lícula assistiran a tota mena de cele?bracions on s'afirma, un dia rere l'altre, la veritat del déu únic: el dòlar. Al·legaran que aquest Déu és més a prop de Baal que de Yahvé i no s'equivoquen, però tan furibund desinterès pel proïsme, tant abús de drogues i tanta patètica exhibició de recursos, segur que no farà que el públic trobi a faltar ni una temporada de pobresa i castedat. Encara que sí alguna moderació.
El talent de Scorsese es demostra en explicar-nos la vida d'un dissipat escolà d'aquest culte -entusiasta, gamberro, potser més creient que el capellà-, d'un dels seus nois més dolents. Un capitalista nietzscheà. Diuen que el capitalisme clàssic era més auster, més moral. L'actual funciona "mitjançant la creació organitzada d'un sentiment d'insatisfacció". Això és el que arrosseguen els personatges a través d'inexplicables peripècies i això és el que ens cau simpàtic: la seva nul·la preocupació per acumular, la seva disposició al malbaratament i al gest sobirà. Pitjor s'ho fan Soros i Gates, que a sobre van de filantrops. Som igualitaris per sentit de la justícia, però som capitalistes perquè desitgem ser, o que ens considerin, únics en alguna cosa, alguna vegada. Anhels.
