ARA, L´ESCULTURA

30.01.2014 | 00:00
ARA, L´ESCULTURA
ARA, L´ESCULTURA

El 26 de gener de 1984 es va inaugurar l'escultura d'Andreu Alfaro titulada A Europa, a la plaça del mateix nom, al barri de Sant Narcís de Girona. Fa trenta anys d'aquella inauguració i, refrescant la memòria, molts gironins tenim el record d'aquell enjòlit que envoltava la seva instal·lació, la diversitat d'opinions davant d'una obra trencadora del clàssic en escultura; algú ja havia vist una obra d'aquest estil, del mateix Alfaro, mig amagada al turó de l'àrea de servei de l'autopista, a Maçanet de la Selva; l'empresa constructora de l'AP-7 l'any 1974 va col·locar sis noves escultures, de diversos autors, a les àrees de descans i de servei situades a les comarques gironines.
La nova escultura d'Alfaro, A Europa, s'excedia en dimensions, atreviment estètic i repte de contemplació versàtil. Se sap que algun autocar de turistes, en arribar a la rotonda, li donava un parell de voltes a petita velocitat per poder oferir el goig d'una visió completa de l'escultura.
Però l'enrenou i la fatalitat de les obres del TAV a Girona varen exigir un canvi radical de tota la plaça d'Europa: com si es tractés d'un joc de mans, l'escultura d'Alfaro va desparèixer del seu lloc i va aparèixer instal·lada a una rotonda també generosa, d'arribada a la Devesa. Aquí ja hi porta cinc anys, els que han durat les obres del TAV. Convé parlar del "temps" perquè és un factor important quan es considera la consolidació dels sentiments. Perquè una escultura genera sensibilitat, marca identitats, aporta trets a la silueta ciutadana, crea un sentit de civisme, de participació popular. Per tot això els veïns del barri de Sant Narcís varen tenir 25 anys per posar estimació a l'escultura, amb el ben noble orgull de tenir-la tan a prop seu. Ara tenen tots els drets de reclamar-ne el retorn al "seu" lloc original.
No sóc pas el primer que ho escriu: ja s'ha pronunciat, igualment, Joaquim Nadal, qui va ser l'alcalde promotor de l'escultura d'Andreu Alfaro. Serà papereta dificil, des de la pràctica urbanística, perquè els dissenyadors foranis no sembla pas que hagin marcat o reservat cap espai per a la nova instal·lació. (Deixeu-m'ho dir, ni deuen saber de què parlem!).
Torno a la consideració del factor temps: El barri de la Devesa fa cinc anys que gaudeix de l'escultura en una rotonda que ha adquirit rellevància, un lloc al mapa, i una indiscutible categoria estètica. Els veïns se l'estimen, han tingut temps de fer-ne un tast. Si ara se'ls emporten l'escultura, l'espai quedarà orfe i caldrà pensar en alguna compensació escultòrica d'igual importància. Girona es troba, doncs, en un moment que empeny cap a una nova escultura, de molt alt nivell, per no deixar insatisfet i malcontent un o altre barri de la ciutat.
Ja seria hora que la ciutat reprengués la voluntat de crear noves escultures. Al llibre Escultures a la via pública, de l'historiador Miquel Borrell, es pot llegir que tenim 60 escultures catalogades, a carrers i places de Girona; m'he entretingut a averiguar les seves partides de naixement i resulta que les èpoques de la seva instal·lació indiquen el grau d'entusiasme: fins a la Guerra Civil només s'havien instal·lat 9 escultures; a l'època del franquisme se'n varen posar 6; després, a partir de l'adveniment de la democràcia, se'n varen col·locar 24, fins a l'any 1990; i a partir d'aquella data, fins a l'actualitat, la xifra de noves escultures baixa a 21. En un moment determinat, des de l'Ajuntament s'havia anunciat que cada any s'instal·laria una nova escultura a la via pública. Però no s'ha complert.

Enllaços recomanats: Premis cinema